Les inspiradores històries d'Alina i Elena amb el valencià: "Un idioma és un tresor, que no s’ho perden"
Elles són dos joves, una romanesa i l'altra búlgara, que han contat en Zoom per què han decidit aprendre i parlar valencià
Quina millor manera per a saber si és difícil parlar valencià que sentir el que diuen aquelles persones que ja el parlen i que mai l’han parlat a sa casa, amb la família. És el cas de la romanesa Alina Chezan Mihaela, professora de valencià, i de la búlgara Elena Guenova, veïna de València.
Alina va arribar amb una beca Erasmus. I arribat el moment de triar els idiomes que necessitava, ella ha contat a l'equip del programa Zoom que no volia estudiar espanyol i anglés o espanyol i francés, “perquè considerava que eren llengües que molta gent parlava i coneixia… Apareixia també el català com a possibilitat. I vaig pensar i per què no? Així vaig començar amb espanyol i català”, ha explicat. Ara treballa de professora de valencià.
Un idioma és un tresor, que no s’ho perden.
Un cas similar arreplegat pel programa és el d'Elena Guenova. Ella és búlgara. Viu a València amb la família i és alumna d’Alina. “Jo visc ací i, si he elegit aquesta terra per a la meua segona pàtria, cal parlar aquest idioma. Jo soc búlgara i esperaria que un espanyol, un català, parlara búlgar si decidira viure al meu país. Pense que ací és igual. Qualsevol persona que viu a València, com també a Catalunya, pot entendre la por que tenen ací a perdre la seua identitat i la seua llengua”.
Què va impulsar Elena a estudiar valencià?
El fet de no poder comunicar-se amb els mestres de les seues filles, que parlaven en valencià, la feia sentir malament. “Vaig veure que tenia un buit i vaig voler resoldre”. Ara, als que no el parlen encara, els diu “que vagen a veure espectacles en valencià, que consumisquen cultura en valencià, perquè guanyaran en riquesa, saviesa, acceptació… Un idioma és un tresor, que no s’ho perden”.
