Les històries més humanes i desconegudes de Ford Almussafes

Clotilde, la filla de Vicente Bosch —alcalde d'Almussafes els anys 1962-1976— i els veïns Ricard Iborra i Melchor Duart revelen alguns dels detalls més íntims del projecte i per què va ser rebutjat per alguns veïns i veïnes

Clotilde Bosch ens parla de l'obstinació del seu pare, l'alcalde Bosch per portar treball al poble / À Punt Mèdia

Corrien els anys setanta i la notícia de què una factoria de vehicles de la marca nord-americana Ford podria arribar a Almussafes, a la Ribera Baixa, va començar a córrer com la pólvora. Eren uns anys en què l'agricultura era la base de l'economia valenciana. Si bé és cert que el turisme en els anys seixanta s'havia desenvolupat molt, encara faltava la industrialització a la Comunitat Valenciana, ha explicat a l'equip de Zoom el periodista Francisco Perez Puche, en el programa dedicat al futur de Ford.

Com ha contat Pérez Puche, la notícia de la vaga el 1968 de les dones treballadores de la planta anglesa de Ford a Dughenham (Regne Unit) va ser un detonant. "Aquelles dones es van mobilitzar per tal de rebre un sou equivalent al dels homes quan es tractava de fer les mateixes funcions. Això va portar l'empresa Ford a prendre la decisió d'instal·lar-se en un punt d'Europa on la mà d'obra fora més barata i les reivindicacions sindicals no foren tan dures", ha contat el periodista, que en aquells anys treballava al diari Las Provincias.

Hi havia molt de secretisme durant el temps de negociació. Les reunions amb els representants de la Ford, eren, unes a València i altres, fins i tot, van ser al corral de casa, prenent un refresc. Clotilde Bosch - Filla de Vicente Bosch, alcalde d'Almussafes 1962-1976

Amb els vents favorables, el 1972 arribaren els anomenats "Decrets Ford". "Es tractava d'unes mesures per part de la dictadura Franquista que van afavorir que Ford i altres empreses estrangeres s'implantaren a Espanya. Aquella transformació de la normativa va permetre a les empreses de fora vindre a Espanya amb més comoditat", ha explicat Francisco Pérez Puche.

Batalla entre ciutats

Aquells anys, com ha relatat Pérez Puche, va haver-hi una vertadera batalla entre les regions espanyoles. "Saragossa volia la planta. Navarra també. El País Basc, que era industrial, també va fer el seu oferiment. No obstant això, la batalla no sols era entre les diferents regions. Ací també s'especulava en què s'instal·lara a Sagunt", relata.

Segons ha afirmat el periodista, el 22 de novembre de 1972 ell mateix avançava la notícia de la "possibilitat que una factoria Ford s'instal·lara a Espanya i, probablement, a la Comunitat Valenciana. A favor teníem la presència del port de València, l'autovia del Mediterrani i les facilitats ferroviàries".

Ricard Iborra i Melchor Duart, propietaris de terrenys a Almussafes
Ricard Iborra i Melchor Duart, propietaris de terrenys a Almussafes / À Punt Mèdia

I no sols aquestes, Ricard Iborra i Melchor Duart, propietaris de terres, apunten altres avantatges: "el clima, l'aigua... no hi havia ni gelades ni pedregades que pogueren fer malbé els milers de vehicles fabricats i a la intempèrie. Tots ja venuts perquè treballaven per comanda".

Com ha explicat Ricard Iborra, "Almussafes era un poble xicotet, amb uns 3.500 habitants, amb terres i parcel·les molt xicotetes, de tres a cinc fanecades. I quan fallaven les collites, molts se n'anaven a França". Aquesta va ser una de les raons que va portar l'alcalde d'aquells anys (1962-1976), Vicente Bosch, a moure fitxa i intentar portar faena a Almussafes.

La gent d'Almussafes necessitava un lloc de treball

Clotilde Bosch, la filla de Vicente Bosch, ha contat a l'equip del programa que son pare era llaurador i un enamorat del seu poble. "I s'adonava que la gent del poble necessitava treball, per a evitar anar-se'n a veremar a França o a Badajoz... Ell volia que la gent es quedara a treballar al poble", afirma.

Durant el període previ de reunions i negociacions hi havia molt de secretisme. Clotilde ha explicat que amb els representants de la Ford "unes reunions eren a València i, fins i tot, van estar al corral de casa, prenent un refresc".

Pérez Puche també ha recordat que "va haver una massiva entrega d'informació i dades, preparades per l'Institut de Promoció Industrial discretament, que va afavorir la implantació a València".

Els veïns entreguen les seues escriptures a l'alcalde Bosch
Els veïns entreguen les seues escriptures a l'alcalde Bosch / Imatge d'arxiu

En arribar les cessions de terrenys per part dels propietaris, van aparéixer les tensions al poble. "Mentre uns pensaven que perdien les terres heretades dels seus avantpassats, altres pensaven que havien de migrar per a trobar faena...", ha dit a l'equip de Zoom Melchor Duart, propietari de camp.

La filla de l'alcalde, Clotilde Bosch, ha contat que "a l'alcalde li van donar hores perquè els llauradors portaren les escriptures de venda de les seues terres. Si en 24 hores no portem les escriptures, m'han dit que se'n van... I allí, davant de tot el poble, el metge Casado li va donar l'escriptura a mon pare. I així va ser com la gent es va animar i damunt la taula va començar la gent a deixar escriptures".

Treball segur, però alguns no s'hi van adaptar mai

Ford també va haver de demostrar que disposava d'una planta depuradora superior i de més nivell que les presents a la comarca, i que no contaminaria l'Albufera. Finalment, el juny de 1973 Ford va anunciar que la planta nova s'ubicaria a Almussafes i el 18 d'octubre de 1976 Ford Almussafes produïa el primer cotxe.

I amb la planta automobilística de Ford a Almussafes, a aquesta localitat principalment agrícola va arribar el treball de producció en cadena. El famós sistema de cadena de muntatge que va popularitzar Henry Ford a principis del segle XX, amb el seu producte emblemàtic, el Ford T3.

A Almussafes no hi havia ni gelades ni pedregades que pogueren fer malbé els milers de vehicles fabricats i a la intempèrie. Tots, ja venuts, perquè fabricaven a comanda. Ricard Iborra i Melchor Duart - Propietaris de terres a Almussafes

Clotilde ha explicat que encara que ara tenien faena assegurada, però que "alguns treballadors no es van adaptar mai a canviar el camp per la producció en cadena". Antics treballadors han contat a Zoom que perdre la llibertat que donava el camp "va ser insuperable per a alguns. Alguns no suportaven la pressió i el soroll de les màquines, altres no entenien el treball en cadena i els impediments que comportava, com no poder anar ni al lavabo".

I així fins a 2022 en què Ford Almussafes s'ha convertit en un puntal econòmic de la Comunitat Valenciana, a més d'estar al cor del poble d'Almussafes, a la Ribera Baixa. Aquesta indústria ha sigut el germen de l'actual clúster de l'automoció i, juntament amb les empreses concessionàries, representen quasi el 12% del PIB valencià.

Llaurador a Almussafes, als anys setanta
Llaurador a Almussafes, als anys setanta / À Punt Mèdia
Imatge de dones al camp d'Almussafes, als anys setanta
Imatge de dones al camp d'Almussafes, als anys setanta / À Punt Mèdia
Henry Ford amb la Senyera a la mà
Henry Ford amb la Senyera a la mà / Imatge d'arxiu
Vaga de dones a la planta de Ford a Dughenham (Regne Unit) el 1968
Vaga de dones a la planta de Ford a Dughenham (Regne Unit) el 1968 / À Punt Mèdia
Vehicles a punt de ser embarcats al port de València
Vehicles a punt de ser embarcats al port de València / À Punt Mèdia
Un periódic informa de l'arribada de Ford a la Comunitat Valenciana
Un periódic informa de l'arribada de Ford a la Comunitat Valenciana / À Punt Mèdia

També et pot interessar