Chimo, el fester per excel·lència que va inspirar la peça més popular de la festa de Moros i Cristians
El seu amic músic, el mestre Ferrero, li va compondre la marxa Chimo per a celebrar el seu 50 aniversari com a fester a la comparsa Kabilas d'Ontinyent
La banda de música fa poble i fa festa. Els testimonis arreplegats pel programa d'investigació Zoom dedicat a les bandes de música així ho demostra. I un bon exemple és la música i la festa de Moros i Cristians. En preguntar al veïnat Ontinyent quina és la seua peça musical favorita, qualsevol persona respon el mateix: “Chimo, del mestre Ferrero”. Coincidint amb la celebració de les Falles i la Magdalena, i amb la Comunitat Valenciana envoltada de música i festa, el programa Zoom ha aprofundit en la història de Chimo, aquesta peça musical que sense ser massa antiga ja ha fet història.
L’equip ha anat a Ontinyent per a parlar amb la família dels dos principals protagonistes, una parella d'amics: Chimo Sanz i Jose María Ferrero. Com ha explicat Pilar Silvage, la viuda del mestre Ferrero, “Ell no va guanyar mai un duro… tot el que ha fet ho ha fet regalat. Ell era músic i també era fester. I mai va cobrar per la seua faena com músic”. La peça musical Chimo va nàixer batejada com a Chimo, marcha árabe. La història de la seua creació té a veure amb la festa, amb una comparsa i amb l'amistat de dos amics.
Segons ha contat Pilar Ferrero, la filla del mestre, “Uns amics de la comparsa Kabilas d’Ontinyent el van punxar perquè Chimo Sanz complia el 50 aniversari com a fester”. I dit i fet, el mestre Ferrero, que aleshores era el director de la banda de música Unió Artística Musical d’Ontinyent, la va compondre per al seu amic. La neta ha contat que de sobte, en plenes festes, va aparéixer el mestre Ferrero amb la banda i van començar a tocar-la. Però fins ací ningú més coneixia la peça.
Com era aquell Chimo que va inspirar una música tan intensa i festiva?
Susana Sanz, la neta de Joaquín, ha contat a l’equip de Zoom que “Dir Chimo es dir festa”. Ell era fester a Ontinyent, però “va decidir eixir també a les festes d’Alcoi, i a les de Bocairent… amb disgust de la meua sogra, segurament”. Però per a Chimo la festa anava per davant. Ell no podia evitar-ho. I així va ser com va inspirar el mestre Ferrero.
"El meu iaio era un fester. Chimo podia aparéixer per casa amb quaranta festers a la una del migdia i dir-li a la meua iaia, Maravillas, venim a dinar. I la meua iaia havia de veure què inventava per a donar menjar a quaranta persones. Quin paperot el de la dona —ha reconegut la neta de Chimo— perquè els tocava ser les que aplaudien des del balcó, les que cuinaven per als altres i damunt elles sols miraven, i eren ells els que desfilaven". Ara tot ha canviat i les dones desfilen i toquen un instrument, si volen. “Afortunadament ara participen amb igualtat”, ha dit Susana Sanz.
“Dir Chimo es dir festa. Ell era fester a Ontinyent, però va decidir eixir també a les festes d’Alcoi i a les de Bocairent… amb disgust de la meua sogra, segurament”
Com comença la popularitat de la peça musical Chimo
Pilar Ferrero també ha explicat que el músic “tenia la seua pròpia banda per a poder provar les composicions”. Ha recordat que els músics li contaven com el mestre Ferrero arribava “amb trossets de paperets”.
Però com comença la popularitat de la peça? La seua filla ha continuat explicant que, davant del públic, la peça es va interpretar per primera vegada el 2012, al final de l’entrada de bandes. “Perquè aquell va ser l’any en què va morir mon pare i volien fer-li un homenatge”. I sembla que ací va començar tot.
Un músic i un personatge de la festa que han aconseguit fer història en uns pocs anys. Sense cap d’ells la peça Chimo no existiria com ara és. Un himne que ja no sols és dels ontinyentins, és patrimoni de qualsevol celebració de la festa dels Moros i Cristians. Cal dir que no sols sona per a aquesta festa, com ha dit Pilar Ferrero, ens han enviat imatges des de Mèxic i Holanda, "allí ha sigut interpretada amb motiu d’altres celebracions".
