Benicorlí: la societat rural valenciana dels 60 que va inspirar Ferran Torrent

'Gràcies per la propina' té un paper molt important en aquesta època de reivindicació de la memòria històrica. "Fa pròxim a l'espectador actual el context social i polític de la postguerra", afirma Joaquim Espinós, professor de literatura catalana de la Universitat d'Alacant

Benicorlí és el poble fictici de 'Gràcies per la propina', tant la pel·lícula com la novel·la
Benicorlí és el poble fictici de 'Gràcies per la propina', tant la pel·lícula com la novel·la
23 de juny 2021 - 11:24

Benicorlí és el poble protagonista de l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Ferran Torrent, Gràcies per la propina. Amb Terres de cinema revisem les localitzacions i els escenaris reals d'aquesta història dirigida per Francesc Bellmunt.

Benicorlí, inspirat en el Sedaví dels anys 60

Ferran Torrent, natural de Sedaví, reconeix que Gràcies per la propina "és una novela·la de ficció però tambe conté elements autobiogràfics". Ambientada en un poble separat de la ciutat de València per canyars i horta, Benicorlí evoca els carrers empedrats i plens d'alqueries del Sedaví dels anys 60. En el vídeo següent es pot comprovar com ha canviat aquesta zona de l'Horta Sud.

Com diu Ferran Torrent, "València era un laberint d'impunitat, perquè al poble tot el món et coneixia, però allà podies fer el que et donava la gana sense que nigú se n'assabentava". Aquesta dualitat entre poble i ciutat també apareix reflectida en la pel·lícula: "Érem molt duals, teníem ànima de poble però també ànima molt urbana", remarca.

La persecució franquista dels homosexuals

El protagonista de Gràcies per la propina', Ramonet, es troba d'amagat amb la parella perquè el franquisme perseguia feroçment l'homosexualitat. Com diu Nuria Castellote, programadora de La Filmoteca, "aquesta història d'amor en secret és un dels elements que millor funciona", tant en la pel·lícula com en la novel·la. No obstant això, Ferran Torrent presenta aquesta trama sense cap intenció ni ideològica ni educacional: "L'homosexualitat està present en la novel·la de manera natural, no de manera ideològica. Encara que és incomprensible en aquella època, jo intente, i crec que ho aconseguisc, que els personatges de la novel·la ho accepten de manera natural".

Juli Mira, que interpreta el paper de Ramonet, es va inspirar en Toni Peix, un amic de Ferran Torrent per a fer aquest personatge i adoptar "la seua discreció, la tendresa". No és fins a l'any 1979 que el moviment pels drets LGTBI va començar a ocupar l'espai públic a la Comunitat Valenciana.

Cita Tot el que estava prohibit, la boxa, el barri xinés, era el que m'atreia Ferran Torrent Cita

Ferran Torrent, l'autor valencià i en valencià més adaptat al cinema

La primera adaptació al cinema d'una obra seua va ser amb la pel·lícula Un negre amb un saxo del 1989. El 1997 es va adaptar Gràcies per la propina, la novel·la amb què va guanyar el Premi Sant Jordi el 1994. Sobre l'adaptació d'aquesta novel·la, Ferran Torrent creu que "Bellmunt va agafar el que era l'esperit del llibre".

Cita La pel·lícula ha sabut transmetre l'esperit del llibre, viu i deixa viure Ferran Torrent Cita

'Gràcies per la propina', disponible en À Punt

Torna a veure la pel·lícula de Francesc Bellmunt, 'Gràcies per la propina' en el web d'À Punt o bé, gaudeix del programa 'Terres de cinema' dedicat a aquesta obra, amb opinions expertes i el mateix Ferran Torrent, que parlen de la pel·lícula i de la novel·la.

També et pot interessar