La via verda

Tenim una proposta per a aprofitar l'últim cap de setmana de les vacances de Pasqua: construir un catxerulo! 'La via verda' vos mostra com fer-ho de la mà del mestre catxeruler Pasqual Tomàs.

Puri García, la tecnòloga dels aliments de la UPV, ha explicat en el programa La via verda quins són els menjars més típics de la Pasqua valenciana. En una atractiva exposició, ha mostrat des de la mona de Pasqua per als més menuts, amb formes divertides (cistelles, animalets), l'ou i els anisets, fins al panou i la llonganissa de Pasqua. Del panou cal dir que alguns pobles l'anomenen mona o pa socarrat. Recorrem de la mà de Puri singularitats i tradicions que amaguen alguns d'estos aliments. I també descobrim que l'arnadí és el dolç més antinc de la Pasqua valenciana.

Si parlem del panou, en alguns llocs mona o pa socarrat, cal acostar-se al poble d'Alberic (Ribera Alta), on és molt especial. Allí, des de fa dècades elaboren esta recepta tradicional de Pasqua, que també mengen al llarg de tot l'any. Maria Sánchez, reportera de La via verda ens porta fins al forn Miguelín. Allí el ritme és frenètic. Estos dies preparen més de 700 panous diaris, però en arribar els dies forts —Divendres Sant i Dissabte Sant— doblen la producció i superen el miler. Miguelín ha contat el seu secret: la doble fermentació. I els ingredients: farina de força, ous, sucre, oli, aigua i rent.

La monjàvena és un dolç d'origen àrab que mengen a la Costera, la Vall d'Albaida i al Baix Segura, on també li diuen almojábanas. Anem fins a Xàtiva, on és molt típic. Hem entrat en un dels millors forns de la contornada, el forn artesà Sant Pere que està en funcionament des de 1898 i que a l'actualitat regenta Nina Giménez. Esta fornera ens ha mostrat pas a pas com elabora este popular pastís que sols porta ous, farina forta, sagí, aigua, canella i sucre. Com diu Nina, porta pocs ingredients i sembla senzill, però no a totes les persones els ix una monjàvena bonica a la vista. Com ella diu, eixe és el seu secret de tants anys d'elaboració.

És campió mundial de màgia i durant tot l’abril es pot veure el seu espectacle ‘Hangar 52’ al Palau de la Festa de Castelló. Parlem del mag Yunque. Els seus números plens d’enginy són mundialment reconeguts, però pocs saben d’on li ve el nom artístic o que es va criar i viu als peus del Puntal d’Artana, a la Serra d'Espadà. En l'entrevista amb l'equip de La via verda ha explicat que viure en un poble, en el seu cas a la Vilavella (la Plana Baixa), és la clau del seu èxit, perquè li ha permés tindre molt d'espai per a preparar els trucs, com una nau on pot guardar tots els aparells que necessita per a la seua màgia. Diu que si hi haguera viscut en una gran ciutat la seua màgia seria molt diferent, i s'hauria enfocat en monedes, cartes i objectes més menuts. Descobrim la seua faceta més personal. Un reportatge de Carme Bort.

A Picanya són molt evidents les ferides de la catàstrofe. L'equip de La via verda ha tornat a travessar el pont que l'Exercit de Terra va alçar damunt del barranc de Poio. I ho ha fet per tal de conèixer l'estat d'un altre símbol de la població: l'església de Nostra Senyora de Montserrat de Picanya. És l'únic temple que després de la catàstrofe mediambiental continua tancat. Però sembla que hi ha bones notícies. Gemma Contreras, directora de l'Institut Valencià de Conservació (IVCR+i) —l'organisme que treballa en la recuperació d'este temple— apunta una data: la previsió és que cap al 10 de maig podrà obrir. Contreras ha posat en relleu el valor patrimonial dels retaules del segle XVIII, a més d'evidenciar l'actual problema de salut pública, per la presència de fongs causats per la humitat. Esta és la raó que estiga tancada. L'equip de La via verda també ha parlat amb el rector de la parròquia, Joaquín Civera. El capellà ha explicat que pel fet de trobar-se al costat del barranc, "l'aigua va arribar als 3,80 metres i va deixar mig metre de fang". La virulència de la barrancada es va emportar les imatges fora del recinte i el veïnat, en trobar-les pel carrer, les anava portant a la parròquia. Moltes van quedar desfetes. Cal destacar el que sembla un miracle: la imatge més volguda pel poble, la imatge del Cristo de la Sang, "no ha resultat molt afectada", ha dit el rector. Un reportatge de Fèlix Tena.

La millor garrofera d'Espanya 2025 es troba a Xiva (Foia de Bunyol). Este municipi atresora un important patrimoni en forma d'arbres. L'equip de La via verda s'ha traslladat fins allí, on es troba este exemplar de garrofera centenària. Fa 6,50 metres d’alt, té un perímetre de copa de 12,5 metres i quasi 8 metres de diàmetre de base. Per les dimensions i per l'edat que té la converteixen en única, a ulls de l'organització Empresas Innovadoras de la Garrofa (EiG) que és qui convoca el Concurs Nacional a la Millor Garrofera Monumental d'Espanya. Salvador Serena, del parc natural serra de Xiva, ha destacat el treball en defensa d'esta espècie, perquè "les garroferes estan perdent-se al Mediterrani". Cal destacar que "en esta zona està la major concentració d'arbres centenaris de garrofera de tot el món". L'exemplar distingit el 2025 és una garrofera de més de 500 anys, de la varietat matalafera, introduïda pels àrabs. El mateix arbre ja va guanyar el primer premi l’any 2022. Des de Xiva fa 15 anys que treballen amb el catàleg de garroferes monumentals, en què hi ha registrats un total de 250 exemplars. El catàleg forma part del patrimoni arbori de la Comunitat Valenciana. Salvador Serena evidencia que no s'ha invertit en estos arbres i l'únic que demanden és garantir-ne la conservació, que podrien a més donar lloc —segons explica— a rutes turístiques per a potenciar este patrimoni arbori de Xiva.

A Castellar-l'Oliveral, pedania de València, hi ha molta tradició de mona de Pasqua. L'equip de La via verda ha visitat el forn Maria Velarte, on els forners Mónica Alabau i Víctor Tomàs ens han explicat la tradició i el seu especial procés d'elaboració. El ritme de treball no para en cap moment durant tot l'any. Com diu Mónica, en passar el tortell de Reis, el veïnat ja comença a demanar-los les mones. Per als aficionats a este popular dolç, Castellar-l'Oliveral pot arribar a ser un paradís. Al forn elaboren des de les mones clàssiques a les especialitats de la casa com les de pasta fullada farcides de crema i les banyades de xocolate. I pel que fa a les clàssiques, en veritat no són tan clàssiques. En este forn adquireixen tot tipus de formes: de cistelleta, cotxe, cara de gat, etc.

Pilotari, llaurador i tiktoker agroinfluenciador. Marc Ortega és un jove de Xàtiva que als 19 anys tenia clar què volia ser. Apassionat de la pilota valenciana i del treball de llaurador, on va començar de la mà de son pare, ben prompte va tindre clar que ell volia anar més enllà. Dit i fet, del que guanyava com a pilotari es va comprar els dos primers horts. Va crear la seua marca, El Manual del Agricultor, i va començar a fer vídeos didàctics per a pujar-los a les xarxes. A poc a poc i amb molt de treball van arribar els milers de seguidors. Actualment suma més 11.000 seguidors a Instagram i quasi 72.000 seguidors a TikTok. I així és com aconsegueix vendre el seu producte per tot Espanya. En l'actualitat gestiona una tenda de fruita en línia. Al seu canal parla de temes relacionats amb el camp, amb la professió i també dona consells per a aficionats que estimen els productes naturals. I confessa que si un vídeo es fa viral pot enviar al dia més de 300 caixes de producte.

A Alacant ja estan en marxa les sextes jornades gastronòmiques vinculades a la cuina tradicional de dejuni. Destaquen dos propostes: el menú especial de divendres de Quaresma i les tapes confrares. Es poden tastar fent un particular viacrucis per dènou restaurants de la ciutat, fins al 17 d'abril. L'únic condicionant, que no hi haja ni carn ni embotit. L'equip de La via verda ha parlat amb alguns dels cuiners responsables. El potatge de vigília amb la nyora que no pot faltar i el secret d'un bon sofregit és l'elaboració de Jesús Manuel, cap de cuina d'El sorell. Però què vol dir això de tapa confrare? Ho explica Òscar Cerdà, xef del restaurant Jorge. Fernando Nieto de la taverna La Vendimia ha sorprés amb unes llentilles caviar —més menudes que la pardina— amb sèpia, fongs i cloïsses. La celebració coincideix amb la capitalitat espanyola de la gastronomia que enguany ostenta Alcant.

Científics del CSIC-UPV treballen en la creació d'un encisam capaç d'acumular nivells molt elevats d'un pigment anomenat betacaroté (vitamina A), el mateix que porta la carlota. La diferència és que ací el pigment s'acumula en la fulla i no en l'arrel. Els investigadors utilitzen llavors de la varietat romana. En el cas d'estos encisams, la bellesa està a l'interior, com apunta un dels responsables, l'investigador Manuel Rodríguez, professor d’investigació del CSIC. L’aliment, encara en fase d'estudi, també conté vitamines E i K, molt bones per a la salut i la dieta, "i aporta trenta vegades més betacaroté (vitamina A) que les lletugues comunes". Si t'interessa el procés científic, escolta l’explicació del professor Manuel Rodríguez. Un treball científic perquè finalment este encisam arribe al consum humà.

Fins diumenge 6 d'abril, el Poble Nou de Benitatxell celebra el Mitjafava Fest 2025, unes jornades gastronòmiques al llarg de tota la setmana que s'estenen per tots els bars i restaurants del poble on la protagonista és la fava poblera. L'objectiu: poder tastar des del típic arròs amb fava fins a moltes tapes d'allò més creatives. La fava poblera és un ingredient molt estimat al Poble Nou de Benitatxell, tot i ser un llegum molt humil. Maite Roldán, regidora de Festes, ha explicat a l'equip de La via verda que ha donat de menjar a molta gent poblera, i també a tota la Marina. Des de divendres el poble acull moltes activitats com són la mostra de cuina divendres on participen dos cuiners de la Marina Alta amb Estrela Michelin i dissabte de matí, danses i muixeranga. I si vols saber d'on ve el nom del festival, cal escoltar Roldán explicar que el Mitjafava sorgeix del fet que els agricultors del poble sembraven mitja fava, la part de la tija, i l'altra part la utilitzaven per a cuinar.

Als peus de la basílica de València i al costat de la catedral està la plaça de l'Almoina. Tots els que passen per allí han vist un pis transparent protegit per una fina capa d'aigua. Davall, els orígens de la ciutat de València, concretament 2.000 anys d'història. Recorrem este museu de la mà del paleontòleg Paco Gascó Lluna i del director del Museu de l'Almoina, Vicent Escrivà. Este jaciment i centre arqueològic permet vore les diferent capes que han anat superposant-se a la ciutat. I ofereix tresors històrics com tombes visigodes i peces antigues de ceràmica. El museu està obert tots els dies de la setmana. I el diumenge l'entrada és gratuïta.

El Mercat Central d'Alacant, amb els seus 200 comerços, és un dels més grans d'Espanya. Allí trobem peix i marisc de les badies més pròximes, productes de l'horta de les comarques del sud, carn, embotits i la pastisseria típica de cada poble de la província. Productes de proximitat que acull un edifici modernista que, a més, està ple d'història: va ser l'epicentre d'un dels pitjors bombardejos de la Guerra Civil. Cristina Lavara, junt amb l'equip de La via verda, ha fet una passejada per les seues parades i també per la seua història.

Al món hi ha més de 2.000 varietats de formatge, una xifra que recordem en el Dia Internacional del Formatge. El que moltes persones no saben és que alguns dels millors formatges del món, els que han rebut els premis més prestigiosos, s'elaboren a la Llosa de Ranes (Costera). A la Comunitat Valenciana la tradició d'elaborar formatge ve de l'època dels fenicis. D'aquells anys ens arriba especialment el formatge fresc de llet de cabra. L'empresa Jamesa ja va per la tercera generació dedicada a l'elaboració artesanal de diferents tipus de formatge. El 2025 han obtingut el primer premi de la Comunitat Valenciana al millor formatge per la seua varietat de cabra, madurat un any, que fumen amb les corfes d'almetla, i "que és molt suau, molt bo i molt sa". Amb el seu mètode artesanal elaboren el típic fresc de tovalló, al qual li donen la forma a mà.

L'om monumental de Navaixes ha complit ja 389 anys de vida. La seua edat és molt avançada i necessita una ajuda extra per a viure alguns anys més. La solució perquè l'arbre es mantinga vigorós i estructuralment fort implica instal·lar unes closques que subjecten les branques principals. L'arbre, com diu el cartell a prop d'ell, el va plantar Roque Pastor l'any 1636. Hem parlat amb l'alcalde de Navaixes, Roberto Torres. Els càlculs dels especialistes apunten que l'arbre pot durar encara més de cent anys. Per al veïnat, "l'om és com un familiar més", diu l'historiador local, Vicente Villalba.

Si hi ha una planta arbustiva mediterrània i ben arrelada als nostres usos i costums, és la murta. En este reportatge de l'equip de 'La via verda' mostrem dos exemplars ben particulars per la mida i per l'edat. Es troben a la comarca de la Vall d'Albaida i són patrimoni i testimoni de la nostra cultura i història. Hem parlat amb Joan Alcaraz, tècnic agrícola, qui ens dona detalls de la seua edat, que situa entre 275 i 300 anys. Estan prop de la torre de la Marquesa i de la séquia de l'Alqueria Blanca. La planta va patir molt durant la pantanada de Tous i actualment es troba en fase de recuperació. Un segon exemplar el trobem al convent de l'Olleria.

Amparo va prometre a la seua iaia que estaria mig segle fent bunyols a València. I ho ha complit. Ella va decidir agafar el relleu de Bienve, la iaia, una enamorada del barri i dels seus bunyols. Encara s'emociona i plora quan ho recorda: "La iaia Bienve em va dir: 'Has d’estar cinquanta anys fent-ne a Russafa i ací estic. El 2025 faig cinquanta anys i fins ací'". La iaia Bienve va fundar este negoci de despatx de bunyols el 1928 a Russafa. Hui en dia, Amparo i la família han agafat el relleu i no donen l'abast. En Falles, les cues els porten a vendre milers de bunyols.

Saps com s'han format les nostres muntanyes, les valls i els espectaculars penya-segats característics de la comarca de la Marina? Per a conéixer el valor geològic de les dunes fòssils o com és un canó submarí del miocé hem buscat respostes en la Ruta Geològica de Teulada Moraira. Esta és la primera que es fa específicament per a un municipi a la província d'Alacant. S'estén al llarg de 7 quilòmetres de recorregut i compta amb alguns dels millors paisatges del nostre territori.

Prestem atenció a la Foia, un llogaret de l'Alcora, a la comarca de l'Alcalatén, perquè allí es conrea l'oliva blanca, una varietat antiga, rara i molt escassa al territori valencià que fa molts anys s'usava per a curar les ferides dels animals de tir. Des de fa quatre anys, químics de la Universitat Jaume I de Castelló estudien les propietats d'este oli capaç d'inhibir el creixement de cèl·lules tumorals de mama i de còlon. Un reportatge d'Abel Campos.