La via verda

La Jutera de Foios enguany fa cent anys de la seua construcció. L'origen d'aquella fàbrica està lligat a la família Bacharach d'origen jueu, i a ells ha dedicat un llibre el periodista Vicent Garcia Devís. 'Akiva. Fugint dels llops'. Esta singular propietat era la major productora a l'Horta Nord de sacs de jute per a exportar les creïlles del camp valencià. Actualment les instal·lacions continuen en actiu com a factoria, però estan dedicades a la producció d'accessoris industrials. Al llibre hi conta la tempestuosa història d'esta família i el seu final tràgic.

A Jesús Pobre, un llogaret de Dénia, un pare, José Fornés, fill de pescadors, ha ensenyat al seu fill Jordi a assecar el polp com ho ha fet la seua família de sempre. Este pare portava fent-ho més de trenta anys, com li havia ensenyat son pare, i ara calia passar la saviesa al fill. Es tracta d'una tècnica mil·lenària que a la Marina Alta passa d'uns a altres. Esta família compta amb una terrassa al seu restaurant El Sequer on els exemplars reben el sol i l'aire que els arriba del Montgó necessaris per a un bon secat. I en acabar el procés, la mare de la família, Maite Alberola, la regina dels fogons a El Sequer, convertix el mol·lusc cefalòpode en un polp a la brasa o en un salpicó de polp, segons convinga. I com que la quarta generació ja està ací, prompte li arribarà el torn a la filla de Jordi, a la menuda Elissa, de rebre la lliçó. Un reportatge de Cristina Lavara.

Diriem que les plantes parlen? Sabem que la comunicació entre els éssers vius és fonamental i també que els animals tenen el seu llenguatge, però ens hem preguntat què passa en l'univers vegetal. Joan Miquel Llopis s'endinsa en el món de la ciència per a conéixer més detalls d'este món tan desconegut. Com pot ser que les plantes parlen entre elles? L'equip de 'La via verda' ha entrevistat Meritxell Pérez-Hedo, investigadora del CSIC a l'nstitut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes de la UPV, i Alberto Urbaneja, professor investigador en l'IVIA.

Este peluix i Punch, la moneta rebutjada per la mare quan va nàixer, s’han fet inseparables! A l’equip de #LaViaVerda, la història de Punch ens ha robat el cor… i ens ha fet somriure recordant una altra moneta molt especial: Ekon! Ekon va nàixer al Bioparc i també va trobar un fidel company en un peluix. Ara ja ha fet un any i sembla que està totalment adaptada i feliç! Descobrim més sobre el procés d’integració d’Ekon i sobre el comportament de Punch amb l'ajuda de Stephan Bereje, responsable de benestar animal del Bioparc València.

La Tienda de las Ollas de Hierro. Així s'anomena una de les botigues en actiu més antigues de València. Oberta des de 1793. El secret: que al llarg dels 233 anys de vida ha sabut acoblar-se a la clientela. La va fundar un francés que portava les cassoles des de Marsella. Per a sobreviure s'ha vist obligada a canviar els productes que ven en funció de la demanda. En l'actualitat hi trobem de tot: estàtues religioses de tota classe, espardenyes, figures per al betlem, adreços fallers, imatgeria religiosa, i un llarg etcètera omplin les prestatgeries de la botiga. Parlem amb Jorge Vilar, de La Tienda de las Ollas de Hierro. Un reportatge de Jesús Moreno.

Al barri de Benicalap queda un conjunt rural d'alqueries conegut com l'Alqueria dels Moros. Existeixen des del segle XIV i estan considerades bens d'interés cultural (BIC). Este grup d'alqueries és conegut com l'Alqueria dels Moros. Un dels grups és gestionat per l'Ajuntament de València i actualment acull un centre d'interpretació i informació de l'horta de València. També hi ha construccions privades i algunes recentment han patit enfonsaments. Estos edificis alberguen arquitectura única i tenen la màxima protecció, perquè estan reconeguts com BIC (béns d'interés cultural). Visitem este conjunt d'alqueries. Un reportatge de Fèlix Tena.

Ens apropem a les alqueries de Sant Llorenç d'origen baix medieval i reconstruïdes al segle XVII i XVIII. Descobrim el tresor que amaguen estes alqueries, un molí medieval que abastia d'aigua el monestir de Sant Miquel dels Reis, el molí de Sant Miquel. Dins de la ciutat de València es conserven reductes de la història que ha fet funcionar l'horta durant segles. Este conjunt d'alqueries situat al barri dels Orriols en l'actualitat alberga la Universitat Popular, de l'Ajuntament de València. Un reportatge de Nanci Bellido i Fèlix Tena.

Quan una embarcació s'afona amb el perill d'un abocament al mar és una situació que fa necessària l'actuació de la Unitat de Salvament i Lluita contra la Contaminació. Servei popularment conegut com a Salvament marítim, compta amb sis bases a Espanya i una de les bases està a la Comunitat Valenciana, concretament a la Vall d'Uixó, a la Plana Baixa. Està operativa els 365 dies de l'any. Entre les actuacions més arriscades i complicades realitzades en el fons del Mediterrani està l'operació Woodford. Rep el nom d'un petrolier enfonsat per un submarí durant la Guerra Civil molt a prop de les Illes Columbretes. Fèlix Tena ha parlat amb dos dels protagonistes d'aquella operació. Hui dia el seguiment d'eixa embarcació submergida que encara es fa. Un reportatge de Fèlix Tena.

Quan incorpores un animal a casa, n'eres conscient de si és de companyia? Quan el Seprona confisca o rescata animals salvatges de propietats privades, què passa amb ells? On van? No poden ser animals de companyia, però tampoc es poden alliberar en el seu hàbitat natural perquè no podrien sobreviure per ells mateixos. I tampoc tenen instal·lacions on fer-se’n càrrec. L'alternativa que queda és la cooperació amb centres zoològics. Cristina Lavara ha visitat les instal·lacions del parc d'animals Mundomar.

L'equip de La via verda ha anat a Palmera, a la Safor, per a conéixer i recórrer l'Hort Botànic el Bartolí de la Fundació Todolí Citrus. Allí hi ha cítrics de totes les dimensions, formes, colors, sabors i olors. L'univers dels cítrics d'este projecte privat és molt extens. Coneixem varietats al·lòctones, d'altres racons del planeta. La Fundació Todolí Citrus està completant una col·lecció que impressiona. És un reportatge de Joan Miquel Llopis.

Pesca i solta, sense mort. Coneixen eixa modalitat? Un dels equips de 'La via verda' ha sigut espectadora d'excepció del Campionat d'Espanya amb curricà costaner. La pesca al curricà és una modalitat de pesca que es basa en l'arrossegament de l'aparell des d'una embarcació en marxa, a mar obert. Enguany el campionat s'ha celebrat a Moraira. Fèlix Tena s'ha unit a la tripulació d'una de les embarcacions, que han participat en una jornada que comença quan encara és de nit i comença a eixir el sol. Els contem el desenllaç d'esta competició de pesca sense mort.

El programa especial de La via verda dedicat a 'Un any de la dana' s'ha fixat en la gestió de residus generats per la dana. Este ha sigut un dels grans reptes mediambientals. Entre eixe fem van aparéixer més de 13.000 canyes que l'aigua va arrossegar fins a la mar. A les canyes, se sumaren en una nit, més de 800.000 tones de tot tipus de deixalles, moltes potencialment contaminants com els 141.000 vehicles que el fang va llançar a perdre. Mai s'havia produït un volum tan gran en tan poc de temps a Europa. Un any després, els tres grans centres de transferència estan ja buits de residus, però en diversos municipis afectats per la dana, han tornat a aparéixer abocadors incontrolats a causa, principalment, des les reformes de vivendes. Un fenomen que és un motiu més de molèsties entre el veïnat després d'un any de patiment. Fèlix Tena ha anat a parlar amb ells.

És molt difícil avaluar l'impacte real i el cost econòmic que representa, però l'informe de diagnòstic de la Generalitat xifra en 122 milions d'euros els danys en les zones mediambientals. A més de l'Albufera, tres parcs naturals més van quedar arrasats per les inundacions. Un d'ells és el parc fluvial del Túria. El riu va patir dos crescudes de nit i matinada en les quals el cabal va arribar a una xifra encara mai vista des de la creació del llit nou. Núria Navarro, de La via verda, ha comprovat que encara hui l'empremta del fang és visible.

En el programa especial dedicat a la dana, l'equip de La via verda ha ficat el foco en un dels nostres cultius emblemàtics. L'arròs. Ha sigut un dels cultius pitjors parats de la dana, però en realitat, no l'únic. De fet, un estudi de la Universitat de València parla de 475 quilòmetres quadrats de zones agrícoles afectades per les inundacions. I la meitat d'esta xifra correspon a cultius fruiters. A Sueca, per exemple, el 78% del terme municipal ha sigut inclòs en l'estudi com a zona inundada però la major part afecta els camps d'arròs del parc natural de l'Albufera. I això mateix ocorre en els altres 12 pobles que envolten el parc. Joan Miquel Llopis ha pogut parlar del present i el futur amb dos arrossers afectats.

De segur que s'han preguntat com va afectar la dana la qualitat de l'aigua que ens arriba a l'aixeta de casa. Un equip de 'La via verda' ha anat a testar la salut de les aigües subterrànies, dels aqüífers, que són essencials per a destinar eixes aigües al consum humà o al reg de cultius. Des de fa mesos als laboratoris del Consell Superior d'Investigacions Científiques s'analitzen mostres de 22 punts especialment sensibles. Parlem amb Bruno Ballesteros, que coordina estos treballs i amb una de les tècniques que diu que les aigües subterrànies a l'ullal del motor del Caminàs són "perfectament potables". Segons Ballesteros les primeres conclusions són favorables, "es pot descartar una contaminació generalitzada. En alguns punts sí que han trobat presència de substàncies, però no de manera generalitzada. Ara cal seguir controlant eixos 22 punts sensibles". Fèlix Tena els ha acompanyat a agafar eixes mostres. Els tècnics ens han avançat les primeres conclusions de l'estudi.

A la tardor i l'hivern els aiguamolls valencians reben la visita de moltes àguiles pescadores procedents del nord. L'espècie va desaparéixer del nostre territori en la dècada dels anys 80 i ara diversos grups ecologistes i la Conselleria de Medi Ambient estan construint nius artificials nous perquè tornen a criar ací. Els nius han sigut ubicats en la marjal d'Almenara. De dilluns a divendres, des de les 12:50 h en À Punt, amb Mathies Muñoz i tot l'equip, les millors històries sobre ciència, medi ambient i meteorologia.

La serra Gelada fa enguany 20 anys com a parc natural. Esta franja de costa lliure d'edificacions s'aboca a la mar entre Benidorm, Altea i l'Alfàs del Pi. Un espai amb molts tresors per descobrir en terra i davall l'aigua. L'equip de La via verda s'ha embarcat una vegada més en una travessia per a buscar una altra visió del paratge. De la mà de Fèlix Tena descobrim on hi rajades i taurons, prop de Benidorm i també la important presència de l'àguila marina, una espècie amenaçada.

Un fruit que sembla tropical, però és continental i que necessita fred. Parlem del kiwi i en concret del groc, el que té fama de ser el més dolç. A Torrent (Horta Sud) trobem uns cultius que demostren que enguany la collita s'espera bona i de bon calibre. El clima enguany li ha sigut favorable. També cal tindre en compte que la pell d'este kiwi és molt fràgil i qualsevol colp el fa malbé. Per contra, que el kiwi verd no es pot cultivar en molts llocs de la Comunitat Valenciana, perquè necessita molt de fred a l'hivern i molta aigua a l'estiu... i els llocs freds valencians no són humits a l'estiu. Informa Maria Sánchez de l'equip de La via verda.

No cal anar fins a la provença francesa per a relaxar-se contemplant un camp de lavanda. Esta imatge la trobem a Ademús durant unes setmanes centrals de l'estiu. El seu terreny, que evita que l'aigua s'acumule a la superfície, li va molt bé a la planta. I esta excursió no només convida a contemplar el paisatge, sinó també participar en una de les visites guiades que permeten al visitant conéixer els tipus de lavanda que es cultiven a Ademús (lavanda, lavandí i espígol) i com les cultiven. També com és processen per a obtindre olis essencials. I tot es treballa de manera ecològica, com explica Patricia Aparicio.

Estem en temps de sega... i anem a arrossars que hi ha lluny de l'Albufera. Ens apropem a la Marina Alta per tal de parlar amb Elies Siscar, un arrosser pegolí que té 70 anys i està lligat tota la vida al cultiu de l'arròs De ben menut primer jugava amb l'arròs, i ja de jove es va convertir en arrosser. Ell, quan arribava l'estiu, en comptes de jugar a la pilota, jugava al camp mentre acompanyava son pare. L'ajudava llevant les males herbes que després servien per a alimentar els animals, i també jugava al camp d'arròs i la séquia agafant granotes. Este cultiu va patir una sequera a Pego i durant 30 anys va desaparéixer, però ell i alguns arrossers més van aconseguir recuperar este cultiu a la marjal de Pego. Ens ha contat la seua història.