La via verda

A la tardor i l'hivern els aiguamolls valencians reben la visita de moltes àguiles pescadores procedents del nord. L'espècie va desaparéixer del nostre territori en la dècada dels anys 80 i ara diversos grups ecologistes i la Conselleria de Medi Ambient estan construint nius artificials nous perquè tornen a criar ací. Els nius han sigut ubicats en la marjal d'Almenara. De dilluns a divendres, des de les 12:50 h en À Punt, amb Mathies Muñoz i tot l'equip, les millors històries sobre ciència, medi ambient i meteorologia.

La serra Gelada fa enguany 20 anys com a parc natural. Esta franja de costa lliure d'edificacions s'aboca a la mar entre Benidorm, Altea i l'Alfàs del Pi. Un espai amb molts tresors per descobrir en terra i davall l'aigua. L'equip de La via verda s'ha embarcat una vegada més en una travessia per a buscar una altra visió del paratge. De la mà de Fèlix Tena descobrim on hi rajades i taurons, prop de Benidorm i també la important presència de l'àguila marina, una espècie amenaçada.

Un fruit que sembla tropical, però és continental i que necessita fred. Parlem del kiwi i en concret del groc, el que té fama de ser el més dolç. A Torrent (Horta Sud) trobem uns cultius que demostren que enguany la collita s'espera bona i de bon calibre. El clima enguany li ha sigut favorable. També cal tindre en compte que la pell d'este kiwi és molt fràgil i qualsevol colp el fa malbé. Per contra, que el kiwi verd no es pot cultivar en molts llocs de la Comunitat Valenciana, perquè necessita molt de fred a l'hivern i molta aigua a l'estiu... i els llocs freds valencians no són humits a l'estiu. Informa Maria Sánchez de l'equip de La via verda.

No cal anar fins a la provença francesa per a relaxar-se contemplant un camp de lavanda. Esta imatge la trobem a Ademús durant unes setmanes centrals de l'estiu. El seu terreny, que evita que l'aigua s'acumule a la superfície, li va molt bé a la planta. I esta excursió no només convida a contemplar el paisatge, sinó també participar en una de les visites guiades que permeten al visitant conéixer els tipus de lavanda que es cultiven a Ademús (lavanda, lavandí i espígol) i com les cultiven. També com és processen per a obtindre olis essencials. I tot es treballa de manera ecològica, com explica Patricia Aparicio.

Estem en temps de sega... i anem a arrossars que hi ha lluny de l'Albufera. Ens apropem a la Marina Alta per tal de parlar amb Elies Siscar, un arrosser pegolí que té 70 anys i està lligat tota la vida al cultiu de l'arròs De ben menut primer jugava amb l'arròs, i ja de jove es va convertir en arrosser. Ell, quan arribava l'estiu, en comptes de jugar a la pilota, jugava al camp mentre acompanyava son pare. L'ajudava llevant les males herbes que després servien per a alimentar els animals, i també jugava al camp d'arròs i la séquia agafant granotes. Este cultiu va patir una sequera a Pego i durant 30 anys va desaparéixer, però ell i alguns arrossers més van aconseguir recuperar este cultiu a la marjal de Pego. Ens ha contat la seua història.

Un símptoma de la malaltia del colar és quan perden el color i es queden blancs. La pèrdua del color és, en part, pels microplàstics que els afecten greument. A La via verda ens hem preguntat pel paper dels corals en l'ecosistema i com patixen la contaminació dels oceans i mars. Volem saber com els afecten els microplàstics a estos menuts animals marins invertebrats que, a més, són animals filtradors. Hem buscat respostes al laboratori a Calp i hem parlat amb investigadors de l'Institut d'Investigació en Medi Ambient i Ciència Marina (IMEDMAR) de la Universitat Catòlica de València. Un reportatge de Joan Miquel Llopis.

L'equip de 'La via verda' ha tingut accés, via la companya Tere Roig, a la primera pel·lícula del Jardí Botànic de València. Es tracta d'un tresor fílmic propietat de la família de Tere i que ens ha permés un viatge en el temps. En concret a la València dels anys quaranta. Una pel·lícula gravada per Luis Roig d'Alòs, pioner de la restauració d'art a Espanya, mostra com era el Jardí Botànic de la Universitat de València a finals dels anys quaranta del segle XX. Un document únic, recuperat per la Filmoteca Valenciana, que aporta informació valuosa sobre com ha canviat o no la disposició del jardí i la seua vegetació. Pepa Baño i Fèlix Tena han pogut reviure aquell moment amb els protagonistes de la pel·lícula, quasi huitanta anys després.

A 'La via verda' ens fem ressò d'una investigació de cucs, però no uns qualssevol. Estos diminuts éssers vius tenen moltes coses en comú amb l'espècie humana i per això estan ajudant en una investigació sobre immunitat contra els virus. El treball del CSIC i la Universitat de València ha permés descobrir un sistema que tenen estos animalets, que els fa resistents a futures reinfeccions i, de fet, eixe mecanisme ja s'ha utilitzat en vacunes durant la covid-19. Un reportatge de Fèlix Tena. De dilluns a divendres, des de les 12:50 h en À Punt, amb Mathies Muñoz i tot l'equip, les millors històries sobre ciència, medi ambient i meteorologia.

A tota velocitat! Juanma Melero, presentador junt amb Clara Castelló de ‘Connexió Comunitat Valenciana’, ens obri les portes del seu racó de desconnexió: el circuit de Cheste. Si la setmana passada Clara ens sorprenia amb una de les seues aficions més desconegudes, el rem, esta setmana Juanma calfa motors i ens mostra la seua gran passió per la conducció i la velocitat. A més de posar-se al volant, també ens dona alguns bons consells per a una conducció més neta i sostenible. I compte! Que a la nostra companya Núria Navarro li ha pujat l’adrenalina!

Esta temporada 'La via verda' estrena secció. Si la temporada passada entràvem a casa dels famosos valencians per a conéixer com cuiden les plantes, ara els hem demanat que ens porten al seu racó de desconnexió per a estar en calma, relaxats i trobar-se a si mateixos. I comencem amb el de Clara Castelló. La presentadora del magazín matinal d'À Punt també capitaneja una embarcació de rem. Un reportatge de Núria Navarro.

Hui en 'La Via Verda' ens preguntem com és el procés de fabricació i quin és el secret per a obtindre unes papes cruixents i al punt exacte de sal. I ho descobrirem visitant una empresa familiar d'Alberic amb l'aval de tres generacions dedicades a l'univers de les papes. Núria Navarro ens explica el relleu generacional de la família de les papes Duso.

Viatgem en el temps i ens ubiquem en el període comprés entre 146 milions d'anys i 98 milions d'anys arrere, quan l'aigua cobria les valls de la comarca dels Ports. Eixa circumstància va permetre la creació d'argiles que capturaren les empremtes dels habitants de la zona. I en aquells llunyans anys uns dels animals que per allí corrien eren els dinosaures. Paco Gascó-Lluna ens acosta l'apassionant món del cretàcic. I una bona manera és fer-ho des del museu Temps de Dinosaures de Morella. Allí panells, maquetes i fòssils originals de dinosaures permeten fer-se una idea de com era la vida i la fauna en aquells llunyans anys. De la mà del director, José Miguel Gasulla, comença la visita i ja en entrar sorprén la reproducció d'un iguanodont. És l'espècie de dinosaure més característica dels jaciments de la comarca dels Ports, concretament de Morella. A més, cal dir que este 2025 se celebra el bicentenari del descobriment de l'iguanodont —el 1825 a Anglaterra— i amb posterioritat s'ha localitzat en altres parts d'Europa, i concretament en esta comarca. A la comarca hi ha molts jaciments -són incomptables- a causa de l'abundància d'argila roja. Este museu, que es va inaugurar el 1994, va ser el primer a la península Ibèrica dedicat exclusivament a dinosaures. En l'actualitat compta amb més de 7.000 fòssils de vertebrats, la majoria de dinosaures.

El millor fregall és natural. És també abrasiu, no metàl·lic i no fa malbé els perols. Parlem d'una herba que trobem a la serra de Mariola. Les seues llavors es mengen i les seues flors són bones per al mal de gola. L'equip de La via verda recorre amb Tono Belda, professor de la Universitat d'Alacant, este parc natural. En continuar este recorregut trobem el poliol, també anomenat 'té de serra' o 'té de muntanya', que és molt aromàtic i digestiu. La serra de Mariola, en definitiva, és sinònim d'un bon herber digestiu i d'un catàleg de brosses medicinals. Un reportatge de Jesús Moreno.

Una visita ben fresqueta per als que viuen a la ciutat de València, o viuen a prop, o la visiten de tant en tant. Es tracta d'un lloc poc conegut. Ens n'anem a la casa de Punt de Ganxo, un edifici del modernisme valencià. Però on de veritat anem està als baixos del carrer de darrere. A un lloc molt més antic. Es tracta de la cripta arqueològica on va estar la presó de Sant Vicent Màrtir. L'equip de La via verda ha parlat amb l'arqueòleg municipal, Vicent Escrivà. La història d'este lloc comença amb la conquesta de València per Jaume I. Ací es va construir la presó de Sant Vicent i així s'ha conegut sempre. En el 1989, quan decidixen tirar l'edifici per a fer-ne un de nou, on ara està la Universitat Catòlica, va aparèixer la continuació de les cases i del carrer de l'Almoina i, amb el temps, es va comprovar que a la presó hi havia un vell mausoleu vinculat a l'antiga catedral de la ciutat, del segle VI. Van anar apareixent ales que configuraven una espècie de capella en creu llatina, també un altar i el lloc on s'enterraven tots els bisbes. L'espai en l'època islàmica es va reconvertir en un hammam, uns banys àrabs vinculats al palau reial que estava a l'Almoina. En l'any 1998, s'inaugura este espai per a visites. I diumenge l'entrada és gratuïta.

El relleu generacional és part de la clau de la permanència de les menudes empreses. Ho hem pogut comprovar en esta fàbrica de sabates d'Elx. Óscar Berenguer és l'actual director de la fàbrica de calcer PuntaFina shoes i MimaO. I ha contat a l'equip de La via verda : "Jo m'he criat a la fàbrica. Tinc un fort vincle amb mon pare i he volgut continuar el seu llegat. Vull canviar el sector. Invertirem a atraure gent jove i en maquinària. Tindrem bones condicions per a la gent jove. Mon pare està encantat, diu que està vivint una segona joventut. És molt l'esforç que fem cada dia, però al final es tracta d'invertir en un sector molt vinculat a esta zona. En el nostre cas, a més, el treball és molt artesanal. Volem unir tradició i artesania. Pense que això és molt productiu per a una indústria. Nosaltres tenim molts anys d'experiència". En este negoci familiar fa més de quaranta anys que fabriquen sabates de manera artesanal, com ha explicat son pare. Per temporada arriben a fer quaranta models diferents i, en total, tenen uns huitanta models disponibles per a les pròximes temporades. En esta empresa ho tenen molt clar: cada any invertixen en tecnologia per a millorar la qualitat de la sabata.

Ens acostem fins a Moraira per a conéixer una iniciativa molt singular. Es tracta de la pesca científica de la tonyina roja al Mediterrani. És pesca "científica" perquè les capturen, les marquen i a continuació les alliberen. Este procés pretén obtindre més informació al voltant d'estos peixos, que tenen gran interés comercial. Els hams que s'utilitzen en este pesca són especials per a evitar la mort de la tonyina. Es tracta d'una faena organitzada des del port nàutic de Moraira i que ja és la seua sexta edició. Hi col·laboren un total de 27 embarcacions. L'equip de 'La via verda' ha parlat amb Miguel Noguera, pescador que participa en esta iniciativa, amb Miguel Ángel Puerto, investigador de l'IEO (Institut Espanyol d'Oceanografia) -organisme coordinador d'esta iniciativa- i amb Juan Diego Noguera, pescador i organitzador de la iniciativa. Amb este treball els investigadors coneixen el moviment de les tonyines roges, el tamany dels peixos i el seu ritme de creixement. De moment, el que ja se sap és que la població de tonyina va creixent en els últims anys, la qual cosa és molt positiva per a la pesca comercial i la recreativa. Estos indicadores porten els pescadors professionals i els esportius a reclamar més dies de pesca. Alguns critiquen que esta pesca estiga monopolitzada "per quatre". Un reportatge de Fèlix Tena.

En començar l'estiu, a la platja de Motilla, a Sueca (Ribera Baixa) l'equip de La via verda finalment entra dins de la barca reconvertida en allotjament turístic. L'estructura està molt a prop de poder rebre els primers residents. Des del 25 d'abril, quan van començar a reconstruir la barca, les càmeres d'À Punt han documentat els dies de treball de grua i l'arribada de les peces. Amb els seus responsables hem pogut conéixer com quedarà l'interior i també les raons de la ubicació en la parcel·la, una decisió marcada per la llei de costes. Entre les singularitats d'este barco-vivenda estan les grans finestres, que donaran una gran vista de la mar des de dins perquè en lloc de parets hi ha cristalls. Un interior que a més a més tindrà una ximenera, per a estades en temporades fredes. Les càmeres han captat la instal·lació del sostre de la vivenda-barco, l'operació més complicada de totes. Al setembre vorem el resultat final d'esta vivenda turística singular.

Els “Nelologismes”, la secció de La via verda que repassa els parlars valencians de la mà de Nelo Gómez, tanca temporada i torna al setembre. En esta última entrega s'ha parat atenció a quina paraula trien els valencians, ‘fardatxo’ o ‘sargantana’, segons on viuen. Este rèptil no sols serveix per a anomenar un animal, també un conegut dolç de la Pasqua valenciana. Però en estes dos paraules no acaben les denominacions, en uns pobles diuen 'sarvatxo', 'servatxo', en altres 'andragó', 'aladragó', 'sagrandana', 'sergantana', 'llangardaix', 'sagrantana', 'regandaix'. Com ha explicat Nelo Gómez, la forma més estesa és ‘fardatxo’ i està present a les comarques del sud, des de Guardamar del Segura, Baix Vinalopó a l'Alacantí i l'Alcoià. A partir de Benimuslem i Alzira cap al nord es reprén este geosinònim fins a Xilxes, Onda, Ribesalbes. Per a tornar a aparéixer a l'extrem nord de la Comunitat Valenciana. L'altra variant majoritària és la de 'sarvatxo', molt present en altres comarques. Este treball de l'equip de ‘La via verda’ ha sigut possible amb l’ajuda del llibre ‘Els parlars valencians’ dels investigadors Vicent Beltran Calvo i Carles Segura-Llopis. Els autors han abordat en el seu llibre les varietats geogràfiques del valencià al llarg d'enquestes dialectològiques en més de 250 localitats. Tot per a descriure la riquesa lingüística del valencià al llarg de la Comunitat Valenciana.

Anem fins a la parcel·la de Sueca per tal d'assistir a l'acoblament de les peces d'un barco de passatgers que anaven a desballestar. Els impulsors d'esta iniciativa han volgut donar una segona vida, un segon ús, a esta estructura, perquè continue tenint una utilitat. Molt a prop de la mar, en primera línia, i envoltat de finques, quedarà este barco-vivenda. Un projecte iniciat al setembre de 2024. Este vaixell dels anys 70 va deixar de ser rendible per una avaria i acabarà convertit en vivenda. El projecte de l'empresa Housevanlive està generant molta curiositat entre el veïnat de Sueca. Durant el procés d'acoblament també s'han adaptat les alçàries, s'ha fet habitable i s’han donat els espais necessaris per a la cuina i els banys. L’empresari com no té cap referència d’iniciatives semblants, ha hagut de trobar solucions als problemes que han sorgit. Un reportatge de TJ Llopis.

Una empresa dedicada a construir vivendes d'ús turístic transforma vagons de trens i barcos en vivendes amb totes les comoditats. En este cas els impulsors del projecte han volgut donar una segona vida a un barco de passatgers que anaven a desballestar per a convertir-lo en vivenda de luxe. Els treballs començaren en desembre de 2024 al port d'Almeria, on es trobava el vaixell. L'objectiu: portar-lo a la Comunitat Valenciana, concretament a la platja de Sueca. L'impulsor d'esta iniciativa, Roberto Tortajada ha explicat a l'equip de La via verda que l'objectiu és convertir el barco en un apartament de luxe per a ubicar-lo en primera línia de platja. Esta empresa ja compta amb altres iniciatives singulars, com un apartament de luxe dins d'un vagó de tren. Joan Miquel Llopis ha seguit el projecte des del mes de desembre de 2024 per tal de conéixer l'evolució d'esta iniciativa. Les dimensions del barco, 18 metres d'eslora i 5 metres d'amplària, han complicat el transport a Sueca, i han hagut de portar-lo en deu trossos.