Polenta amb llonganisses
Recepta internacional
Vos portem un plat molt especial: polenta amb salsa de tomaca i llonganisses. Una crema de farina de dacsa cuinada com es feia abans al nord d'Itàlia, amb llet, caldo, mantega i formatges. Un plat de festa que honra la tradició dels emigrants italians que van portar este aliment a l'Argentina al segle XIX i que hui es revalora.
Ingredients
- 1 tassa de polenta
- 3 tasses de llet
- 3 tasses de caldo
- 3 llonganisses
- 1 llauna de tomaca triturada
- 2 fulles de llorer
- formatge fresc
- formatge ratllat
- mantega
- pebre negre
- sal
Per al pesto:
- formatge pecorino
- alfàbega
- pinyons
- 2 alls
- oli OVE
Elaboració
- Posem a bollir llet i caldo amb mantega, sal, pebre i llorer.
- Hi aboquem la polenta i ho remenem 14 minuts.
- Hi integrem el formatge ratllat i el fresc.
- Deixem coure la tomaca amb sal i llorer.
- Formem boletes amb les llonganisses i les passem per la paella.
- Triturem alfàbega, pinyons, all, pecorino i oli per al pesto.
- Servim la polenta amb la salsa, les boletes i el pesto per damunt.
D'Itàlia a l'Argentina
Originàriament, la polenta era un plat molt econòmic i cundidor considerat "cuina de pobres". Els italians del nord anomenen "mangia-maccheroni" (menja-macarrons) als del sud, mentre que aquests els diuen "pulentoni" (polentones, és a dir, menjadors de polenta) als del nord. Aquest malnom pejoratiu ja gairebé ha passat a la història gràcies a la revalorització actual del consum de polenta.
La gran migració italiana a l'Argentina i l'Uruguai va portar la polenta de dacsa com a plat popular. Es consumeix principalment durant els mesos freds, acompanyada de tuco (salsa argentina de tomaca, ceba, all, carlota i carn de vedella), formatge ratllat i sovint trossos de carn o salsitxes.
