Guaschalocro argentí
A viatjar!
Prepararem un guaschalocro argentí, un plat per a quan fa fred, el cos demana cullera i ànima calenta. El ‘guaschalocro’ és això: dacsa, carabassa i memòria. Un plat humil que reconforta i abraça! Des dels Andes fins a casa nostra! Un plat humil, ancestral i ple d’arrels andines que combina carabassa, dacsa i paciència. Prepareu la cullera!
Ingredients
- 250 g de carn de vedella
- 1 L de caldo de carn
- 1 creïlla
- ½ carabassa
- 200 g de faves
- 100 g de formatge fresc de cabra
- 2 panolles de dacsa cuites
- 1 ceba roja
- La part verda de 2 cebes tendres
- 1 cullerada de sagí
- 1 cullerada de comí en pols
- xili groc
- xili roig
- sal
Elaboració
- Sofregim la ceba roja i les cebes tendres trossejades.
- Afegim dos puntetes de xili roig i groc.
- Agreguem la creïlla i la carabassa a daus.
- Aboquem el caldo calent i les faves.
- Incorporem la carn salpebrada, el sagí i la dacsa, i deixem que alce el bull.
- En els últims minuts, afegim el comí.
- Ho servim amb el formatge fresc esmicolat.
El putxero argentí
El locro és un guisat tradicional dels Andes que inclou carabassa, blat de moro, fesols o creïlles. És un plat prehispànic i preincaic, base de la dieta dels pobles andins. És una recepta comunitària, on sol menjar la família i part del veïnat. El guaschalocro és la versió més humil, amb consistència lleugera. El seu consum està molt estès a l’Argentina, des del nord-oest fins al sud. Es prepara també amb pèsols (Neuquén) o mandioca (nord-est argentí).
