Caragolada
Del camp a la cuina
Recuperem el plat de subsistència que els romans ja cuinaven i que els valencians han portat als camps d'interior durant mil·lennis: la caragolada. Baquetes, avellanes o xonetes recollides al camp, "enganyades" al foc perquè traguen la molla. Un plat que en cada poble es fa diferent, però que a tot arreu acaba igual: amb herba-sana, en cassola i en companyia.
Ingredients
- 500 g de caragols
- 200 g de bajoca plana
- 1 ceba tendra
- 1 tomaca
- 1 pimentó
- 3 alls
- herba-sana
- romer
- pebre dolç de la Vera
- oli d’oliva
- aigua
- sal
Per a la picada:
- 1 grapat d’ametles
- 3 llesques de pa sec
Elaboració
- Enganyem els caragols amb aigua a foc mínim.
- Els coem, els desbromem i els reservem.
- Sofregim ceba, all, romer, vitet i sal.
- Incorporem al sofregit bajoca, tomaca i pebre roig.
- Daurem ametles i pa i ho piquem.
- Afegim els caragols i la picada a l’olla.
- La tapem i ho deixem coure lentament.
Els romans ja en menjaven
El consum de caragols és, literalment, un dels hàbits culinaris més antics de la nostra espècie. A la Cova de Benidorm (Alacant) s'han trobat abundants restes de closques de caragol que demostren que els habitants de la zona els menjaven fa 30.000 anys, durant el Paleolític. La lògica era senzilla: caçar un caragol és infinitament més fàcil que caçar un mamut. Espanya i la Comunitat Valenciana estan al bell mig d'una tradició ininterrompuda de consum de caragols que porta tres decenes de mil·lennis.
