Ensalada de llissa
Un peix molt nostre
Vos proposem un plat que respira mar i marjal per tots els costats: un mullador de llissa, que, a més, li dona valor a un peix que és molt nostre, però que moltes vegades es menysprea, sense motiu. Demostrarem que pot ser una delicadesa.
Ací tens els ingredients:
Ingredients
- 1 llissa de 500 g aprox.
- 1 llima
- 1 tomaca valenciana
- 1 ceba roja
- 4 alls
- Fruites seques variades
- Olives negres
- Alfàbega fresca
- Cebollí
- Llorer
- Oli OVE
- Sal
Elaboració
- Netegem la llissa, la salem, li posem dins uns trossets de llima, alls picats, llorer i l’adobem amb un bon rall d’oli.
- L’enfornem a 180 °C durant 10 minuts i la reservem.
- Li llevem la pell a la llissa i en traiem la carn.
- Triturem l’alfàbega amb oli, sal, uns allets i ho reservem.
- Sofregim la ceba roja tallada a la juliana i la reservem.
- En un plat, posem la tomaca tallada a trossets.
- Hi incorporem les molletes de llissa, la ceba, unes olives i les fruites seques.
- Ho amanim amb sal, cebollí picat i l’oli d’alfàbega.
La llissa
La llissa és un peix propi d'aigües temperades com les del Mediterrani. Encara que el seu hàbitat natural és la mar, també es pot trobar en aigua dolça, de la mateixa manera que altres peixos, l'anguila, el llobarro, i la tenca, els quals són inquilins habituals a l’albufera de València i formen part de la seua fauna.
Per a ser estrictes, hauríem de parlar de “llisses” i no de “llissa”, ja que amb este terme anomenem diverses espècies molt paregudes de la mateixa família. Les principals o més comunes són la llissa cabuda, de carn i ous molt apreciats, la llissa de cap blanc, la llissa de cap negre, la llissa de cap xiquet o la llissa galta-roja.
Nutricionalment, és un peix que destaca pel seu contingut de iode, seleni, proteïnes, vitamina B6, colesterol, vitamina B3, potassi, fòsfor, aigua i vitamina B12.
