De dia, professora de Dret i de nit, cantant: així és Andrea Casanova, la participant en 'Duel de veus'

Aquesta alacantina que se sent oriolana i crevillentina, de ben menuda ja somiava participar en un programa musical en la televisió, i finalment ho ha aconseguit

Presentació Andrea / À Punt Mèdia

Andrea Casanova té 31 anys i dues cares molt diferents. Per una banda canta i per l'altra és professora de Dret en la Universitat. "De dia soc professora de Dret a la Universitat d'Alacant i de nit soc cantant, xxxt!". Nascuda a Crevillent i criada a Oriola, se sent dels dos llocs. "També tinc al cor un trosset de Múrcia, on he estat vivint quasi deu anys, per la universitat.

La seua família està vivint el seu pas per Duel de veus amb molta intensitat. "Estan encantats. Ma mare, mon pare, el meu cosí, el meu xic, els amics... Sols desitjaria tindre ací els meus avis per part de mare, que van faltar fa ben poquet. Andrea ha explicat que sa mare és la primera persona que li dona suport en tot. Qui d'entrada l'anima. Però té el suport de tota la família.

Confessa que ha cantat amb molts estils: "pop, rock, metal, gothic metal, litúrgic, musical i fins i tot música de videojocs". Actualment té un grup de música que fa gothic metal, amb el qual ha tingut l'oportunitat de tocar a l'estranger, a Anglaterra. Han tret un disc al mercat, i en tenen un altre de camí. Andrea acumula aficions com estils musicals. "M'encanta ballar, col·leccione minerals, la pintura... Harry Potter em flipa, també m'agraden molt la natura, la història i l'època dels egipcis, també els animals en general i el meu gos, Malú".

Encara recorda que quan era menuda en la carta dels Reis escrivia: "Vull que em porteu a Lluvia de estrellas, que era el programa musical de moda d'aquells anys. "Per això em fa moltíssima il·lusió estar en Duel de veus i veure què passa".

La primera experiència musical com a cantant va ser al cor del col·legi, quan tenia sis anys. "El director del col·legi em va sentir cantar i em va incloure en els festivals escolars...". Després arribarien més cors, l'estudi de l'oboé i dansa al conservatori quan tenia huit anys. I així fins als dotze anys.

Als quinze anys, com que li agradava el gothic metal va començar a col·laborar amb bandes; també a fer les primeres gales. "Als díhuit anys vaig començar a estudiar cant amb una professora lírica". I en fer-ne vint va començar a formar part del que ara és el seu grup, Rainover, amb les seues pròpies cançons. Amb ells ha tingut l'oportunitat de fer gires per Espanya, Anglaterra, Bèlgica...). Abans d'acabar el 2022 tenen previst publicar un segon disc.

Els últims anys també ha integrat altres bandes de música moderna i ha col·laborat amb agrupacions musicals. Ha participat en diversos espectacles de l'Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia. Junt amb altres bandes, cas de la Unió Lírica Orcelitana, ha participat en diversos programes (Disney, swing & jazz...). I continua col·laborant amb ells. I per si no n'hi haguera prou, també forma part de diverses corals, "on cantem música clàssica i litúrgica". I tot això ho combina amb el seu treball de diari. Si per treball Andrea ha hagut de deixar de cantar, en alguns moments puntuals, reconeix que no ho porta gens bé. Hui dia ha aconseguit compatibilitzar la seua professió amb la seua passió.

Com a doctora en Dret i professora de Dret Civil, actualment treballa com a investigadora postdoctoral i professora a la Universitat de Múrcia i a la Universitat Complutense de Madrid. Pel que fa als referents musicals, de ben menuda li agradava molt Whitney Houston, i també la música més popular d'aquella època –Britney Spears, La Oreja de Van Gogh...–, però el que més cantava eren les cançons Disney, "que encara les cante en directe". A casa ha escoltat molt de funky, soul, jazz i disco...". Admira figures del gothic metal com Sharon den Adel, Anders Jacobsson i Vibeke Stene). Reconeix que també li agrada la música més comercial.

Com és Andrea?

Mania inconfessable: No tolere veure malbaratar l'aigua. Tampoc m'agrada el fum. No podria ficar dins del llit roba utilitzada al carrer ni els peus després de xafar terra...

On vas de vacances l'estiu del 2022?: Aniré a Costa Rica a principis d'estiu, per treball i ens quedarem alguns dies mes per conéixer el país.

Un viatge inoblidable: Els primers viatges a l'estranger amb un dels meus millors amics, per aprendre anglés, dels 15 als 17 anys. També m'ha marcat viure a Itàlia, entre altres.

T'agrada l'arròs? Quin t'agrada més?: M'encanta l'arròs amb conill, l'arròs al forn, i també el típic arròs amb crosta d'Oriola.

Truita de creïlles, amb ceba o sense?: La truita AMB ceba! Clarament.

Que no menjaries mai?: No m'agraden massa les coses que fan molt de gust de mar (alguns mariscos, crustacis o saladura). No menjaria insectes mai.

T'agrada cuinar a casa?: No he dedicat mai molt de temps a cuinar. Sé fer alguns plats de pasta, però poc més. Assignatura pendent.

Un lloc per a perdre't a la Comunitat Valenciana: La meua platja a la Marina d'Elx. El lloc on sempre em trobe a mi mateixa.

Última música que vas comprar: Van ser dos: el disc Wider than the sky, del grup anglés 40 Watt Sun –espècie de rock alternatiu pesat i melancòlic preciós– i un disc de la Capella de Ministrers, que són un grup de música antiga que, en veure'ls en directe, em van encantar. Rescaten peces musicals molt poc conegudes de segles passats.

Quina sèrie recomanes?: No tinc molt de temps. Si vull desconnectar, sempre torne a Aquí no hay quien viva.

Una pel·lícula: Només una?! M'han marcat: Dràcula de Bram Stoker, Titanic, La momia (1999), OrigenEl cigne negreBeetlejuice, Casper, El retorn de Batman, Destino de caballero, Mars attacks!... i quasi totes les de Disney. També les primeres de Harry Potter.

Com alleugeres l'estrés?: Escoltant música, ballant, eixint a caminar o escrivint a mà. Abans de dormir, desconnecte llegint. Si puc, m'agrada acostar-me a la natura –a Oriola, a una muntanyeta que tenim– i anar prop de la mar.

Un esport: No soc esportista, però m'encanta ballar i també prendre el bany.

L'últim llibre que vas llegir?: La cara norte del corazón, de Dolores Redondo. Aquesta autora per a mi ha sigut tot un descobriment. La "Trilogia del Baztan" és el que més m'agrada d'ella.

Eres de paper o d'e-book?: De paper, sempre. M'agrada el moment romàntic de prendre el llibre entre les mans, mirar la portada, olorar-lo, i fins i tot abraçar-lo quan l'acabes. 

Un consell que t'ha marcat: "Tu pots ser el pitjor enemic de tu mateix". Més d'una vegada he necessitat recordar-ho per veure que, efectivament, soc capaç de molt més del que pense.

També et pot interessar