Irene Ballester parla hui d’una dona, la presència de la qual es dilueix entre la realitat i la mitologia, una figura estimada igual que odiada, que ha deixat una gran empremta en la història antiga del Pròxim Orient. Ella és la reina Semíramis, que va governar les terres babilòniques en el segle IX abans de la nostra era, en el període conegut com a neoassiri. Com tantes altres dones de la història que ha assolit una posició de poder i d’autoritat Semíramis ha estat qualificada de fosca i malvada per molts historiadors de l’època assíria.