A poqueta nit

Comença una nova edició de l'Expedició Juvenil Cavanilles. Una espècie de Ruta Quetzal a la valenciana que s’inspira en el botànic Josep Antoni Cavanilles i que busca desconnectar del wifi i reconnectar amb la natural jóvens de quinze a dèsset anys. L’expedició comença el dimarts 15 de juliol i acaba el dia 21. Es basa en una acampada plena d’activitats: aventura, esport, cultura, formació i molta reflexió social. És una experiència transformadora basada en la convivència, en el descobriment del territori rural valencià i a aprendre a mirar el món amb uns altres ulls. Enguany l’Expedició Juvenil Cavanilles visitarà els municipis de Chulilla, Gestalgar i Sot de Chera, pobles de la comarca de la Serrania que estan en risc de despoblació i que han quedat afectats per la dana d’octubre del 2024.

Comencem repassant l’actualitat del dia. Les notícies més destacades de la jornada. Ho fem de manera reflexiva i analítica amb la companyia de dos veus expertes: Aida Vizcaíno, sociòloga i politòloga de la Universitat de València, i Andrea Moreno, historiadora, antropòloga, i doctora en Arqueologia.

No cal comprar les revistes de xafardejos que ens conten la vida dels famosos: Maria Zamora els porta a la ràdio. Continuem amb l’amor oficial d’Aitana i Plex. I també amb el desamor de Sheila Casas i Álvaro Muñoz Escassi. I en el cas de delictes econòmics parlem dels defraudadors d’hisenda Ana Duato i Imanol Arias. Ell, culpable; ella, absolta, i per a l’assessor, una condemna de huitanta anys de presó. Maria Zamora ens en conta els detalls. I per a posar la cirereta al pastís, la llista de morosos de l'Agència Tributària. En els cent primers llocs entra de ple Isabel Pantoja. Ja en formaven part Mario Conde, Luis Miguel Rodríguez i l’actriu Paz Vega. Si vols xafardejos de veritat, ací teniu la "Guapasecció".

Fa quasi trenta anys es va estrenar en el cinema la pel·lícula 'Els ponts de Madison', que va dirigir Clint Eastwood i que va tindre com a protagonistes Meryl Streep, com a Francesca, i el mateix Eastwood en el paper de Robert. El fim analitza la història d’amor entre els personatges. Ella, una ama de casa d’origen italià atrapada en una vida rutinària i conservadora dels anys seixanta. Robert és un fotògraf aventurer que representa tot allò que Francesca no ha pogut viure. Durant quatre dies recuperen la passió i la llibertat, però la protagonista decidix finalment no abandonar la seua família per evitar l’estigma social. Irene Ballester destaca la repressió del desig femení, les renúncies imposades per la societat patriarcal i el conflicte intern de Francesca entre el deure i el desig.

Hui, en lloc de parlar de tendències, la secció ens porta curiositats sorprenents. Primer, descobrim el fenomen del sol de mitjanit en regions prop del cercle polar àrtic, on durant setmanes el sol no es pon, tot i les temperatures gèlides. Després, parlem de com la construcció de la gegantina presa de les Tres Goles a la Xina ha aconseguit desviar lleugerament l’eix de la Terra i alterar-ne mínimament la rotació. Finalment, una dada que pot canviar com veiem les platges tropicals: el peix lloro, en alimentar-se de corall, excreta el coral triturat i forma gran part de l’arena blanca que xafem en eixos paradisos. Així que sí, si alguna volta t’has tombat en una platja tropical, probablement ho has fet damunt de caca de peix.

Divendres és el dia de mirar l’agenda i triar les activitats que més s’adapten als nostres gustos. Són moltes les alternatives per a gaudir del cap de setmana. Comencem parlant del musical 'Romeo y Julieta', una tragèdia que William Shakespeare va publicar al voltant del 1597. Estarà a l'Olympia de València fins al 20 de juliol. Romeu és un Montesco, Julieta, una Capuleto. Dos fills de grans famílies rivals que s’enamoren perdudament en la Verona del segle XVI. El seu final és dramàtic. La novetat és que ens arriba en format musical amb partitura de César Belda, un músic especialista en arts escèniques. Parlarem amb els seus protagonistes: Carlos Benito, que interpreta Romeu i Silvia Villaú, que fa de Julieta. A més d’este destacat espectacle els oferim tota l’agenda cultural i festiva del cap de setmana a la Comunitat Valenciana, amb dos festivals musicals de renom el Pirata Beach, a Gandia, i el Feslloc, a Benlloc a Castelló.

Hui fem memòria i ens deixem portar pel vol històric de Superman al cinema, just el dia que s’estrena la nova versió del mític heroi, ara sota la direcció de James Gunn. El protagonista és David Corenswet, actor de Filadèlfia amb una presència imponent d'1,93 centímetres d’alçada. La nova cinta recupera personatges clàssics com Lois Lane i Lex Luthor, però també ens sorprén amb una novetat: Krypto, el gos amb superpoders que acompanya l’Home d’Acer en les seues aventures. Amb esta nova entrega, aprofitem per a fer un repàs a l’evolució cinematogràfica de Superman. El nostre viatge comença en 1978, quan Richard Donner va dirigir la primera gran adaptació a la gran pantalla amb Christopher Reeve com a protagonista. Aquella pel·lícula va marcar un abans i un després, i sovint es considera la que va inaugurar oficialment el gènere de superherois en el cinema. I no només això, se la considera una joia insuperable.

Joan Tur torna a posar el focus en la intel·ligència artificial i ens llança una pregunta inquietant: com seria un món on l’algoritme s’encarregara de fer tot l’art, sense cap intervenció humana? Un món, en definitiva, sense art de veritat. Perquè l’art naix de les emocions, dels sentiments. Però què passa quan és una màquina qui el crea? Ens oferirà una simfonia perfecta, una pel·lícula feta a mida dels nostres gustos, una novel·la que ens acarone… Però tot això serà només un producte. El consumirem, sí, però no el sentirem. Sense errors, sense irregularitats, tan impecable que potser deixarà de sorprendre’ns. La raó és que, quan res falla, quan tot és massa perfecte, potser també desapareix el més important: l’interés, la connexió, l’ànima.

Quan parlem de sèries, pensem de seguida en històries a capítols, com les que mirem en les plataformes digitals. Però, si afegim la paraula 'literàries', el concepte canvia. Ens referim a trilogies, sagues de cinc llibres o més, relats en què els personatges viuen aventures que s’allarguen de novel·la en novel·la. Històries obertes que no s’acaben en un únic llibre. Hui parlem amb Julio César Cano, autor d’una sèrie de novel·la negra protagonitzada per l’inspector Monfort. 'Corazón en silencio' és la sèptima entrega d’esta saga i ja va per la tercera edició. Signe inequívoc que Monfort encara té molt a contar.

Obrim la tertúlia d’actualitat amb un repàs de les notícies més destacades del dia. Des dels darrers moviments en el panorama polític fins a les claus socials que han marcat la jornada. En esta anàlisi i reflexió ens acompanyen a l’estudi Ana López, politòloga, i Vicente Garrido, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València. Dos veus expertes que ens ajudaran a saber què hi ha darrere dels titulars.

Hui parlem d’un tipus de càncer poc conegut: el sarcoma. És un conjunt de tumors estranys que afecten teixits com músculs, ossos o greixos i que, precisament per la seua raresa, sovint rep menys atenció, menys recursos i és massa tard. Darrere de cada diagnòstic hi ha persones; pacients, famílies i professionals sanitaris que conviuen amb esta malaltia i que, en molts casos, han decidit passar a l’acció: organitzar festivals, crear associacions, fer concerts benèfics o, simplement, contar el que viuen. Perquè visibilitzar també és cuidar.

El repàs a l’actualitat del dia passa per la reflexió que fan els nostres tertulians. Hui ens acompanyen Monty Peiró, antropòloga i mediadora intercultural, i Javier Cencillo, sociòleg i politòleg. També membre de La Comarca Científica i professor en Florida Universitària. A partir de les seues opinions i anàlisis entendrem la lletra menuda de les notícies del dia.

Hui parlem de la pel·lícula 'La invasió dels bàrbars', dirigida per Vicent Monsonís i basada en l’obra teatral del mateix nom de Chema Cardeña. La història gira al voltant d’Esperança, una jove valenciana que treballa com a conservadora al Museu del Prado. Un dia, l’interroguen per la desaparició d’un quadro: 'La invasió dels bàrbars', d’Ulpiano Checa, que un coronel vol confiscar. Huitanta anys després, la seua neta, Aurora, busca les restes de l’àvia en una fossa comuna. La pel·lícula combina estes dos línies temporals, que, malgrat estar separades per dècades, mostren que els conflictes, en el fons, continuen sent els mateixos.

Avui comencem parlant de Movistar Plus+, que la setmana passada va presentar tres nous projectes de producció original. Un d’ells ja té títol: 'Matar el oso', dels germans Sánchez Cabezudo, que es començarà a rodar a l’agost. Els altres dos encara estan en fase de desenvolupament. Pel que fa a les estrenes, Enric Albero destaca 'Después de la fiesta', una minisèrie neozelandesa que Filmin va estrenar ahir. També s’ha estrenat 'Smoke' a Apple TV, creada per Dennis Lehane, i hui arriba 'Ballard' a Prime Video. I a més, de l’actualitat i de les estrenes, tindrem totes les notícies destacades del món seriòfil.

Elena Tamarit ha visitat el Centre Cívic de Castellar-Oliveral, conegut com la Cebera, per a fer-nos de guia en dos exposicions que connecten entre elles: “Aeròdroms valencians de la Guerra Civil” i “Velocitat, altura i vista. Homenatge a Miguel Chasán”.

El 3 de juliol es van complir quaranta anys de l’estrena d’una de les pel·lícules més mítiques dels anys huitanta: 'Retorn al futur'. Una d’eixes cintes que mai passen de moda i que es continuen veient en família, com si foren una herència sentimental que passa de pares a fills. Tot va començar al cap del guionista Bob Gale, l’any 1980. Estava fullejant un anuari antic del seu pare i de sobte es va fer una pregunta molt curiosa: I si haguérem anat junts a classe? Seríem amics? Ens hauria agradat la mateixa xica? D’aquella idea va eixir la necessitat d’un viatge en el temps... i així va nàixer la història. Però no va ser fàcil. El projecte el van rebutjar quasi tots els estudis de Hollywood. Fins a quaranta vegades li digueren que no. Fins que va aparéixer Steven Spielberg i tot va canviar. Després d’uns quants retocs al guió, finalment, 'Retorn al futur' es va estrenar en l’any 1985 i la resta ja és història del cine.

Carles Caparrós reflexiona sobre festes com Sant Fermí i critica la normalització de l’alcohol, una droga socialment acceptada però amb greus conseqüències. Korah, contrari als bous i a beure, denuncia la pressió social per a consumir alcohol tot i ser abstemi. També ha estat notícia la migdiada, arran del vídeo viral de l’eurodiputat maltés Jesmond Aquilina adormit en una sessió del Comité de les Regions. Pel que fa a Donald Trump i Melania, un intent de bes fallit ha alimentat rumors sobre la seua relació. Amor real o pura façana? Finalment, Caparrós destaca el testimoni valent de Ricky Rubio, que va parlar amb Jordi Évole sobre la seua salut mental, incloent-hi idees suïcides i la síndrome de l’impostor. Els problemes emocionals no entenen de fama ni diners.

Encetem 'A poqueta nit' amb la tertúlia d’actualitat. Un temps per a repassar l’actualitat del dia, les notícies més destacables de la jornada. La cara i la creu de cada un dels temes que han marcat l’agenda informativa del dia. Ho farem amb les opinions i les anàlisis de dos tertulians, veus expertes en el seu sector. Concretament, ens acompanyaran Andrea Moreno, historiadora, antropòloga i doctora en Arqueologia i Joseca Arnau, advocat, politòleg i professor en la Universitat Europea.

El doctor José Viña fa més de trenta anys que estudia l’envelliment saludable, és a dir, com viure més anys amb qualitat de vida, autonomia i plenitud. En el seu llibre, d’unes 300 pàgines, exposa què diu la ciència sobre la longevitat i desmenteix idees errònies que generen confusió. Viña defensa que cuidar-se no és egoista, sinó una responsabilitat: si no ho fem nosaltres, ho hauran de fer els altres. Segons ell, la vellesa pot ser la millor etapa de la vida si ens mantenim actius, mengem bé, evitem l’estrés i les persones tòxiques, i apostem per la medicina preventiva. La ciència recomana començar a cuidar-se a partir dels trenta anys. Tot i que el límit natural de la vida humana ronda els 115 anys, l’objectiu és arribar-hi amb salut i benestar.

Durant la Primera Guerra Mundial, Espanya es va mantindre formalment neutral. Tot i això, la guerra no va passar de llarg. Un dels episodis menys coneguts d'aquell conflicte es va viure davant de les costes valencianes, on submarins alemanys van operar de forma clandestina. El documental 'Espías del Káiser. Submarinos en las costas valencianas' reconstruïx les accions del submarí alemany U-64, que va afonar una vintena de vaixells prop de la costa valenciana. Estes embarcacions afonades, reconegudes com a Patrimoni Cultural Subaquàtic protegit per la Unesco, representen un valuós llegat arqueològic. Alguns continuen a tocar de municipis com ara Canet d'en Berenguer o la Vila Joiosa.