Els boomers fan esclatar "la guerra generacional"
Les noves generacions retrauen a l'anterior, els boomers, que haja copat durant quaranta anys les posicions de poder social i polític
La sostenibilitat de les pensions revifa els enfrontaments generacionals, des de la generació tap passant pel baby-boom i els mil·lennistes. Els baby-boomers (els nascuts entre 1957 i 1977), estan en el centre del debat polític que ha provocat l'augment de les cotitzacions, que pagaran treballadors i empreses. A causa de la seua entrada al sistema de pensions, tots haurem de cotitzar un poc més els pròxims deu anys. El programa A la Ventura, capitanejat per Marta Ventura, ha fet una radiografia de qui i com són els boomers i les generacions posteriors.
Acusats de ser "un tap"
La generació X (1964-1981) retrau a l'anterior, la generació tap o boomers, que haja copat durant quaranta anys les posicions de poder social i polític. Els boomers estan acusats d’haver provocat un embús per a les generacions posteriors. Se’ls critica per copar el sistema i ocupar els llocs de poder a les institucions, la universitat, la política, la cultura i les empreses “aferrant-se a la cadira” i sense deixar pas a les noves generacions. Aquesta és la línia que segueix Josep Sala (1978) en el seu assaig Generació tap. L'herència enverinada dels fills de la transició, publicat per l'editorial Ara llibres. A la Ventura ha entrevistat l’autor, per al qual, en els últims quaranta anys a Espanya, “hem tingut la mateixa gent als mitjans, l’economia, la política i l’educació i ens han portat un discurs de democràcia i modernitat que és fals”. Tanmateix aquest missatge idíl·lic contrasta amb la falta d’oportunitats dels joves i la dificultat d’accedir al mercat laboral.
“En els últims quaranta anys a Espanya hem tingut la mateixa gent als mitjans, l’economia, la política i l’educació i ens han portat un discurs de democràcia i modernitat que és fals”
Les noves generacions, menys conformistes, però amb menor mobilitat de classe
Segons explica Sala, les últimes generacions, els mil·lennistes i la generació Z, seran menys conformistes, però amb menor mobilitat de classe. L’autor assegura, també, que els joves que ara tenen dèsset i díhuit anys ja no es creuen el model i són els que faran les grans protestes contra el sistema. Destaca una curiositat i fa una comparativa entre el govern de Felipe González i el de Pedro Sánchez. Explica que en l’època de González els ministres tenien entre trenta i quaranta anys, només un ministre en tenia més de cinquanta. Mentre que el govern de Sánchez, diu, “està envellit”. Sala ataca directament l’arrel del sistema i ha fet èmfasi en un efecte que qualifica de pervers i és el fet que els joves de la seua generació han hagut de transigir amb el discurs del sistema ortodox per a prosperar laboralment o socialment.
“Si eres jove i volies prosperar, l’única manera era comprar el discurs dels tap, d’altra manera no hauries escrit en un diari o hauries donat classe a la universitat."
Radiografia dels boomers
Però qui són el boomers?
En A la Ventura Mathies Muñoz ha fet una radiografia d’aquesta generació. Són fills i filles de l'explosió demogràfica de la postguerra. Nascuts en plena dictadura franquista entre 1957 i 1977 (catorze milions de persones segons l'INE) han viscut la transició democràtica i l’entrada en Europa. Ara tenen entre 45 i 49 anys i, segons les dades de la Seguretat Social, a Espanya hi ha 7,7 milions de treballadors amb edats compreses entre els 45 i els 49 anys i són els primers a què afectaria l’ajust del ministre Escrivà.
Baby-boomers, per què aquest nom?
Aquest terme és el que feia referència a l’increment de la natalitat després de la Segona Guerra Mundial, de fet a Espanya van nàixer catorze milions de nadons. A Europa i els Estats Units aquest increment de la natalitat va arribar més prompte. Al nostre país és una generació posterior, va arribar amb uns anys de desfasament.
I a partir dels baby-boomers, quines generacions trobem més?
Després dels baby-boomers, trobem la generació X o EGB, que compren els nascuts entre el 1965 i el 1980. Seguits pels mil·lennistes 1981-1995 que són els primers que van nàixer en el món digital i els que més greument van patir la crisi de 2008. A partir de 1996, arriba la Generació Z, considerada la generació del futur.
Descobreix tots el continguts d'A la Ventura en el web d'À Punt Mèdia.
