Yara, castellonenca amb arrels senegaleses: “És molt dur que et consideren estranger al país on has nascut”

“Hola, em diuen Yara i soc negra. Soc negra i soc de Castelló”. Amb un poc de timidesa, això sí, molta determinació i força ha començat la jove Yara Diop el monòleg en el programa 400. En aquesta sisena entrega, Pere Aznar i el seu equip han abordat els problemes dels immigrants que arriben a la Comunitat Valenciana.

Yara, junt amb sa mare, Maty, han conversat la nit abans amb Pere Aznar de quan Maty –Yara encara no havia nascut– va arribar a Espanya per primera vegada. “Era el 17 d'agost del 2008, amb la mala sort que ja estava la crisi econòmica”. Maty és del Senegal i allí treballava amb sa mare, que era cuinera i venia menjar pels barris. “I jo anava amb ella. Després vaig aprendre a fer trenes per al monyo i, quan vaig arribar a Castelló, en feia al passeig marítim de Benicassim”. Maty va vindre per a reunir-se amb el marit, que havia arribat nou anys abans i en aquell moment (2008) treballava en una granja de pollastres, a la Vall d'Alba.

Yara és alumna de l’associació Un Solo Corazón, que ajuda persones de diverses nacionalitats a integrar-se i trobar l'oportunitat per a tirar avant. I acompanyen els joves fins i tot en els deures. La jove Yara durant el monòleg ha fet somriure el públic en dir: “A ma mare al principi d’arribar tot la sorprenia. Ella em contava que mirava per la finestra i deia "Mare meua, tots són blancs". I tenia por d’eixir al carrer a soles". Yara ha introduït al monòleg l'anècdota que sa mare havia contat a Pere Aznar la nit abans.

Pere Aznar també ha parlat amb una altra adolescent de l’associació Un Solo Corazón, Faith Chimamaka, de dotze anys, també nascuda a Castelló i en el seu cas d’orígens nigerians. Faith ha dit que sa mare era infermera a Nigèria i va decidir tindre una vida millor. Primer va viure a València, on va nàixer el seu primer fill. I després va moure a Castelló, on va nàixer Faith. El pare de Faith va arribar després per a reunir-se amb la família. Ella ha dit a Pere Aznar que no pensa molt en el cas de la immigració i que està molt agraïda als seus pares per haver-li donat una vida millor.