Es pot votar sense elegir un dels candidats? És vàlid escriure missatges en les paperetes?
El vot en blanc és vàlid i el nul no ho és, i és convenient distingir entre els dos
El 29 de novembre els espanyols estan cridats a les urnes per a elegir un nou govern. Per a exercir el vot, la ciutadania pot fer alguna cosa més que votar un candidat o un altre en anar a un col·legi electoral, es pot introduir una única papereta en el sobre, es pot votar en blanc o es pot emetre un vot nul.
Per este motiu, i quan falten nou dies de les eleccions, els diferents candidats s'afanyen per arrapar el vot indecís o desmobilitzat, conscients que en esta zona electoral estan les majories i les victòries més contundents. A Espanya no és obligatori votar i tampoc ho és haver de votar per una candidatura o altra. El vot en blanc és vàlid (introduir un sobre sense papereta o una papereta sense marcar), tot i que sembra no pocs dubtes.
El vot blanc compta en el recompte total i, per tant, incidix en el resultat final. I si bé, no és cert que se suma als vots del partit més votat, pot arribar a influir en les possibilitats que tenen els partits més menuts d'accedir al repartiment d'escons, ja que la legislació electoral establix que cal superar el 3% dels vots vàlids per a obtindre representació i els vots en blanc ho fan més difícil.
Des del 1977, quan es van registrar poc més de 46.000 vots en blanc, eixa opció va anar creixent progressivament, i en les generals del 2000 va arribar a un màxim de l'1,58% dels vots per a començar després a descendir. En les últimes generals, el 2023, va baixar al 0,8%, és a dir, 200.673 electors van anar al col·legi per a introduir en l'urna un sobre sense papereta.
Estos dies les xarxes socials bullen amb la campanya electoral. Entre els missatges de suport als diferents candidats i candidates, hi ha altres que animen a escriure missatges en les paperetes. Esta opció, alerten, podria convertir el vot en nul, que no és vàlid.
Es considera nul un vot quan es tracta d'una papereta sense sobre, una papereta dins d'un sobre no oficial, una papereta amb "marques incorrectes", amb noms ratllada, danyada, trencada o esquinçada, i un sobre que conté diverses candidatures, segons recordava el conte oficial del govern espanyol a principis d'octubre.
En el cas del Senat, "seran nuls els vots emesos en paperetes en què s'hagueren assenyalat més de tres noms", detalla la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General. Els vots nuls, encara que no es comptabilitzen com a vots vàlidament emesos, sí que es tenen en compte per a calcular el volum de participació i d'abstenció.
En referència al vot nul hi ha en estes eleccions un cas singular. L'exministre de Transports Óscar Puente va dimitir el 4 de novembre (ja convocades les eleccions i amb la maquinària electoral en marxa) i va anunciar que no concorreria als comicis del 29N quan el seu nom ja encapçalava les paperetes del PSOE al Congrés per Valladolid. Encara que la Junta Electoral Provincial va assenyalar en un principi que si el votant ratllava el seu nom, el vot havia de ser considerat vàlid, la Junta Electoral Central va establir finalment que seria nul, cosa que ha obligat els socialistes a fer pedagogia a la província per a evitar errors i no perdre sufragis.
El vot nul al Congrés voreja tradicionalment l'1% del total en les eleccions generals, encara que en el cas del Senat sol superar el 2%, moltes vegades per errors involuntaris en elegir els candidats a eixa Cambra.
Un cens electoral de vora 3,9 milions de persones a la Comunitat Valenciana
El 29 de novembre estan convocades a les urnes una mica més de 38,7 milions de ciutadans i ciutadanes espanyols. Del total, vora 3,9 milions ho estan a la Comunitat Valenciana (2.067.797 a la província de València, 1.359.229 a la d'Alacant, i 448.196 a la de Castelló), segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).