Les praderies marines, víctima i botxí del clima
Un estudi demostra que amb l'increment de les temperatures, s'allibera el CO2 que emmagatzema el past marí.
Sens dubte, les selves que poblen el planeta són essencials per a la captació de diòxid de carboni, però no són els únics. Les praderies marines són els pulmons de l'oceà. Una investigació duta a terme per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Edith Cowan University d'Austràlia, i publicada recentment en la revista Nature Climate Change, sosté que la protecció d'aquests ecosistemes és imprescindible no només per tal de combatre'lo, sinó per a no accelerar-lo més encara.
La vegetació de les zones humides, com ara els manglars, el past marí o les salines, suposen apròximadament un 2% de la superfície del fons marí de tot el món, tot i que s'encarrega de transferir la meitat del carboni als sediments oceànics. Les praderies marines, de la mateixa manera que ho fan la resta de plantes, fan la fotosíntesi i absorbeixen i emmagatzemen diòxid de carboni.
Fa cinc anys un grup de centres australians posaren en marxa el projecte «Coastal Carbon Cluster», liderat per l'investigador espanyol Carlos Duarte, per tal de determinar la quantitat de carboni orgànic que s'emmagatzema als ecosistemes marins d'aquest país. La badia Shark Bay, Patrimoni de la Humanitat pel seu valor ambiental i ecològic, formà part de l'extensió objecte d'estudi. Es tracta d'un espai de 4.300 quilòmetres quadrats, la praderia oceànica més gran del món i la que conté l'1,3% de tot el carboni orgànic dels pastos marins.
Però, succeí que l'any 2010 una onada de calor sense precedents va fer pujar la temperatura de l'aigua uns quatre graus per damunt de la mitjana durant dos mesos. Les conseqüències per a Shark Bay foren desastroses. En conjunt, més d'un terç de la vegetació més densa es degradà. El 22% desaparegué i el 9% es convertí en past d'escassa densitat. D'altra banda, a més de perdre capacitat com a embornal de CO2, el carboni acumulat al llarg de milers d'anys a la praderia s'alliberà a l'atmosfera mitjançant la descomposició de la matèria orgànica emmagatzemada al sòl de les praderies.
Els científics van agafar mostres dels sediments de més de 50 punts de la badia i calcularen la quantitat de CO2 que s'havia emés durant l'episodi de calor. Els resultats, uns 9 milions de tones mètriques de diòxid de carboni, o el que és el mateix, la quantitat que es produeix en 800.000 llars al llarg d'un any, tot el CO2 que s'havia capturat durant l'últim segle.
