És un núvol alt o és un núvol baix?

Una part fonamental en l’observació meteorològica és la interpretació de les imatges del satèl·lit. S'hi pot determinar si els núvols són alts o baixos (per exemple, boira). 

Per a fer observacions des de l’espai s’empren els satèl·lits, i el més conegut en meteorologia és el Meteosat. És un satèl·lit amb un sensor passiu, que vol dir que captura l’energia que prové de la Terra i de l’atmosfera. Esta energia es classifica dins del que anomenem un espectre electromagnètic, que és com un gran ventall format per diferents tipus de radiació. El satèl·lit no capta tota l'energia de colp, sinó que té “bandes” o canals que la classifiquen. A més de treballar amb la banda del visible —la llum que detecten els ulls—, els satèl·lits també tenen altres bandes per a captar més radiació, per exemple, la banda de l’infraroig. La radiació infraroja no la podem vore perquè té una longitud d’ona més llarga que la llum visible, però ens permet detectar la calor.

El canal visible del satèl·lit funciona com les càmeres de fotos que coneixem. Capta la llum solar que es reflectix en el planeta i en l’atmosfera. Per tant, este canal és només diürn, no pot operar de nit. Aleshores en este canal es veu tot: es veu la vegetació, la terra i els núvols. Les imatges es configuren de manera que zones que reflectixen molta llum semblen més blanques. Els núvols actuen com un espill i mostren quasi tota la radiació solar. Al satèl·lit li arriba molta llum dels núvols i per açò tenen una aparença blanca. A excepció dels núvols més alts: estan formats per fines capes de gel i reflectixen menys llum, per tant, actuen com una cortina translúcida i es veuen més tènues.

En canvi, el canal infraroig tèrmic no mesura la radiació reflectida, sinó la radiació tèrmica (la calor) emesa per la superfície i els núvols. Com que no depén de la llum solar, este canal funciona les 24 hores al dia. En meteorologia interpretem estes imatges com mapes de temperatura, i les configurem de manera que les zones amb menys temperatura es veuen més blanques. A la troposfera —la capa més baixa de l’atmosfera—, la temperatura disminuïx amb l’altitud. Per tant, els núvols alts estan molt freds i es veuen completament blancs. En canvi, els núvols baixos, com la boira, que tenen també un sostre baix —el fet important parlant de satèl·lits és el sostre, que és el que es veu des de l’espai— i poc desenvolupament, estan a temperatures més càlides. Com que estos núvols tenen una temperatura semblant a la superfície de la terra o del mar, el satèl·lit no capta la diferència i no sap identificar on estan, deixant eixa zona més grisa. Per tant, en l’infraroig tèrmic només es veuen blancs els núvols alts.

Com distingim, aleshores, l’altitud dels núvols amb imatges de satèl·lit? Si es veuen blancs amb el canal visible i tènues amb l’infraroig, són núvols amb sostre baix i poc desenvolupament. Si, en canvi, es veuen molt blancs en l’infraroig i tènues en el visible, són núvols molt freds, és a dir, núvols alts. I què ocorre amb els núvols de tempesta, que tenen una base molt baixa i un sostre molt alt? Identifiquem les tempestes perquè es veuen brillants i blancs en el visible i, a més, són núvols molt freds i es veuen també molt blancs en l’infraroig.

Per exemple, comparem estes dos imatges del Meteosat. La primera imatge és el canal visible, i la segona, l’infraroig tèrmic. En el visible es veuen uns núvols, que desapareixen quan passem a l’infraroig (fletxes roges). Determinem que estos núvols estan poc desenvolupats i tenen el sostre baix. També veiem, en el visible, uns núvols tènues que travessen la península (fletxa blava) i, en passar a l'infraroig, tenen una aparença més densa i blanca. Diem aleshores que són núvols alts.

De fet, els núvols baixos de les fletxes roges corresponen amb la boira d’advecció que es forma per la diferència de temperatura entre l’aire (més càlid) i la superfície del mar, que ha refredat el vapor d’aigua i l’ha condensat provocant la boira.