Un març amb dos cares
Ha sigut extremadament plujós i normal pel que fa a les temperatures, però amb diferències molt marcades entre les dos quinzenes.
Si haguérem de fer un resum del març de 2020, amb quina de les dues cares que ha tingut us quedaríeu? Amb la càlida i seca del principi o amb la humida i freda del final? Com que en climatologia no ens cal triar, agafarem la mitjana per a fer-nos una idea de quin comportament ha tingut respecte de la mitjana climàtica. Encara que, com tots sabeu, l’estadística amaga realitats molt diferents.
Però anem per parts. El més cridaner ha sigut la quantitat de pluja arreplegada. Març no és un mes molt plujós a la Comunitat Valenciana, però enguany ha volgut plantar cara als grans temporals de tardor que ens deixen bona quantitat de litres. I ho ha aconseguit amb escreix, especialment al nord, on s’han superat els 300 l/m² en algunes zones. Curiosament, les comarques més afavorides per aquest superàvit pluviomètric han sigut les que van viure un 2019 molt paupèrrim pel que fa a pluges.
En conjunt, a tot el territori, han caigut al voltant de 149 l/m², cosa que multiplica per 4 la mitjana climàtica d’un març qualsevol, que és de 35 l/m².
La pràctica totaliltat de la pluja va caure durant la segona quinzena i, com sol passar, amb grans diferències en la distribució territorial. Les pluges més abundants van caure al nord, i les més minses (tot i així superiors a la mitjana) van caure a l’Horta, en zones de la Marina i a l’Alacantí. Però a pràcticament tot l’interior s’han superat els 120 l/m².
De la primavera avançada a l'hivern
Si parlem de temperatures, res ens feia presagiar que després d’una primera quinzena més pròpia de maig que de març tornara a arribar l’hivern de colp. Les nevades van sovintejar a l’interior i les gelades van tornar quan tots els conreus estaven molt avançats per la bonança de les setmanes anteriors.
Com veiem, el mes de març es pot qualificar de tèrmicament normal en el seu còmput total, però per quinzenes el balanç és prou diferent.
La primera quinzena va ser excepcionalment càlida, amb una anomalia tèrmica positiva de 3,1 ºC. De fet va ser la segona més càlida des de 1950, només superada per la de 2001.
I la segona quinzena de març ha sigut d’hivern, amb una anomalia negativa de 2,5 ºC. Des de 1950 és la quarta més freda, només superada per les de 1971, 1973 i 1975. Podem afirmar, doncs, tal i com assegura Aemet, que no feia tant de fred durant la segona quizena de març des de feia 45 anys.
Sens dubte, sorprén l’anomalia negativa de les màximes, amb valors molt inferiors als de l’època de l’any, a causa, en part, a la poca insolació. A l’aeroport de València només hi ha hagut 41 hores de sol, 76 menys que la mitjana.
Molt probablement, l’oratge d’aquest mes de març no quedarà en la memòria col·lectiva eclipsat per altres situacions excepcionals que s’han viscut. Però en la memòria climàtica s’ha guanyat un lloc més que rellevant.
