Lluna de sang

La lluna de sang és el nom popular que se li dona a la lluna plena quan aquesta es troba eclipsada totalment o parcialmen degut al color que adquereix.

Els eclipsis lunars es donen quan el Sol, la Terra i la Lluna es troben alineats en aquest orde. La Terra, en col·locar-se entre el Sol i la Lluna, no deixa passar la llum directa del Sol i projecta una ombra sobre el nostre satèl·lit que l'eclipsa. Aleshores, si a la Lluna no li arriba llum directa del Sol, per què la veiem amb aquests tons rogencs?

Ací és on entra en joc l'atmosfera de la Terra, aquesta està composta per gasos que dispersen la llum. Els rajos que ens arriben del Sol és la radiació electromagnètica. Aquesta radiació es divideix segons la longitud d'ona, la llum visible és part d'aquesta radiació que veiem amb els nostres ulls, és a dir, els colors. Cada color té una longitud d'ona característica, el roig té la longitud d'ona més llarga, o la freqüència més baixa, i el blau i el violeta tenen la longitud d'ona més curta, més freqüència i són els més energètics. Fora d'aquest rang visible es troben l'infraroig i l'ultravioleta.

La llum blava i violeta és la que més es dispersa i la roja la que menys, per tant encara que la Terra no deixe passar la llum directa, sí que arribaran els colors que menys s'hagen dispersat, que són els rojos i taronja. Si no tinguérem atmosfera, veuríem com s'aniria projectant l'ombra de la Terra sobre la Lluna com un eclipsi parcial i com la Lluna acabaria desapareixent completament del cel.

Aquesta també és la raó per la qual veiem el cel blau i les postes de sol rogenques, com vam explicar en un altre article.