La UE vetarà les xarxes socials a menors de tretze anys i les limitarà fins als quinze

La UE fica límits a l'ús de les xarxes socials en menors d'edat. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat este dimecres que la futura Llei d'Infància de la UE ('EU Kids Act') prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 13 anys i limitarà els comptes dels adolescents d'entre 13 i 15 anys a perfils supervisats pels seus pares. "Cada edat té les seues pròpies sensibilitats. I, per tant, cadascuna tindrà el seu propi nivell de protecció", ha argumentat Von der Leyen en el seu discurs sobre l'Estat de la Unió davant del Parlament Europeu, on també va detallar que dels 13 als 15 anys només es permetran "minicomptes" creades i supervisades pels pares, amb funcions limitades i restriccions de temps. A partir dels 15 anys i fins als 18, va dir, el disseny segur serà obligatori per a les plataformes.

El passat novembre el Parlament Europeu va proposar imitar l'accés a xarxes socials als menors de 16 anys. Finalment, s'han introduït matisos. Ara la norma, que la Comissió proposarà este dijous juntament amb la vicepresidenta executiva per a la Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia, Henna Virkkunen, obligarà a verificar legalment el límit d'edat que hui les plataformes no estan obligades a comprovar, i que els menors poden sortejar amb només declarar una edat falsa en registrar-se. "No tenim per què acceptar funcions addictives. No tenim per què acceptar que s'arrossegue els xiquets cap a continguts cada vegada més extrems. No tenim per què acceptar que les fotos de les xiquetes s'usen per a crear imatges sexualitzades generades per IA", ha dit la presidenta, que ha afegit que la Comissió invertirà la càrrega de la prova: seran les plataformes les que hagen de demostrar que són segures.

"Estem presenciant una gran captura dels nostres fills"

"No es tracta que els nostres menors accedisquen a les xarxes socials. Es tracta de quan i com permetem que les xarxes socials accedisquen als menors", ha explicat Von der Leyen, que ha remarcat que "Europa té el poder d'actuar" enfront de les grans tecnològiques. "El que estem presenciant és una gran captura dels nostres fills. Una captura de la seua atenció, de la seua concentració, de les seues ments. Això els està privant de la seua infància", ha assegurat en la intervenció, on ha mencionat entre els costos que pateixen els menors la pèrdua de son, l'ansietat, les autolesions i, "en un nombre creixent de casos, fins i tot tragèdies fatals".

Von der Leyen ha citat el cas d'Oléa, una xiqueta de 14 anys resident a Bèlgica que es va llevar la vida fa exactament un mes després de patir assetjament en línia. La presidenta ha llegit, en francés, les paraules de la mare de la menor: "Estic convençuda que, sense estes xarxes omnipresents, la meua filla seguiria ací. És massa". "Té raó. És massa. Ja n'hi ha prou", ha afirmat Von der Leyen, que va explicar que va convocar un panell especial d'experts, va parlar amb jóvens i va analitzar el cas d'Austràlia i altres països que ja han avançat en esta matèria. "I ara és el moment que Europa actue", ha conclòs.