Inundacions catastròfiques
La presència d'una DANA al centre d'Europa amb un desplaçament lent i l'arribada d'una massa d'aire càlid subtropical han sigut els detonants de les pluges torrencials i molt abundants que han assolat l'oest d'Alemanya i Bèlgica.
Alemanya i Bèlgica han sigut els dos països més afectats per les inundacions històriques que han devastat bona part de la conca dels rius Rin i Mosa. En el moment de fer aquesta notícia es compten més d'un centenar de morts, i més d'un miler de desapareguts.
La dimensió real de la catàstrofe es valorarà els dies i les setmanes posteriors.
Hi ha milers de damnificats i pèrdues milionàries fruit d'unes pluges torrencials que han descarregat en només dos dies entre 150 i 250 l/m2 en una àrea molt extensa.
La interacció d'una DANA, és a dir, un embossament d'aire fred en altura, amb l'arribada d'una massa d'aire subtropical procedent del sud, ha sigut el detonant d'una situació poc típica a Centreeuropa, on el clima sol ser més regular i les pluges més repartides al llarg del temps.
L'excepcionalitat d'aquesta situació està també en el lent desplaçament de la DANA. Un anticicló situat a l'est del continent europeu, responsable en part de l'onada de calor que afecta Escandinàvia i extenses zones de Rússia, li bloquejava el pas. Tot plegat ha tingut també una reactivació poc habitual de la zona oest de la DANA.
En dos dies ha plogut el que cau en dos mesos. Si fem una analogia amb el nostre clima, podríem dir que en aquesta zona no ha plogut amb trellat, amb un coneixement que sovint no té la pluja a casa nostra. Intensitats de precipitació elevades i quantitats molt destacables en un terreny ja saturat després d'un inici d'estiu extremadament plujós. Sense anar més lluny, segons dades de Météo-France, la ciutat veïna d'Estrasburg ha tingut l'inici d'estiu més plujós des de l'any 1924 amb 248 l/m2.
Ens hauríem de remuntar a l'any 1910 per a trobar una situació semblant, però tot indica que situacions com aquesta esdevindran més freqüents en un futur justament perquè tindrem més situacions de bloqueig. En aquest sentit, un Àrtic més càlid provocaria més ondulació del jet stream o corrent en jet, que és el director d'orquestra de les entrades d'aire càlid i d'aire fred. Com més ondulació, més freqüents i intenses seran les entrades d'aire càlid.
Falten estudis d'atribució per a dilucidar si aquests episodis catastròfics tenen més o menys relació amb el canvi climàtic. El que està clar és que mentre que Centreeuropa s'ha inundat, al Canadà i a l'oest dels Estats Units han viscut una onada de calor sense precendents.
Cal fer també una anàlisi de la comunicació dels sistemes d'avisos i alertes. En aquest cas no van fer arribar tota la severitat de la situació que hi havia a curt termini o bé la població no va saber interpretar-la.
D'altra banda, encara que no hi haguera canvi del clima, aquestes situacions tenen períodes de recurrència de centenars d'anys i les conseqüències seran més o menys catastròfiques segons el tipus d'ocupació del territori.
I amb el canvi climàtic, aquest període de recurrència s'acurtarà.
Cal actuar a llarg termini, amb la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i a curt i mitjà termini, preparant la mitigació del canvi que ja tenim ací.
