2024 és bixest: per què afegim un dia extra al febrer cada quatre anys?

Mai t’has preguntat per què cada quatre anys el febrer té un dia més? Expliquem la història darrere de l'any bixest

L'any bixest té un dia afegit al calendari, el 29 febrer
L'any bixest té un dia afegit al calendari, el 29 febrer / À Punt
À Punt Oratge
Carolina Ródenas
29 de febrer 2024 - 12:02

Un any bixest, bissextil o de traspàs és aquell que té un dia afegit al calendari perquè aquest es mantinga sincronitzat amb el calendari astronòmic. Està clar que un any té 365 dies, però la Terra en realitat tarda aproximadament 365 dies i 6 hores a fer la volta. Aquest excés de sis hores s’acumula i cada quatre anys se suma un dia al calendari per a mantindre l’harmonia entre les nostres estacions i les astronòmiques. Veurem més avant que aquesta aproximació a sis hores també provoca un desfasament, però abans, com vam arribar al calendari actual i perquè incloem anys bixests?

Des dels seus inicis, l'ésser humà ha estat interessat en el pas del temps. La necessitat de conéixer el calendari natural i poder predir les èpoques de pluja, les grans migracions o les gelades asseguraven la nostra supervivència, i per tant la creació de calendaris va ser de molta importància per a les diferents civilitzacions del passat.

Juli Cèsar i el calendari julià
Juli Cèsar i el calendari julià

Des dels primers calendaris lunars i solars fins al nostre, destaquem la figura de Juli Cèsar, que va demanar a l’astrònom Sosígenes d’Alexandria un nou calendari per a substituir el romà d’aleshores, caòtic. Basant-se en el calendari egipci solar, prou precís per a l’època, Sosígenes va proposar-ne un de nou amb 365 dies i un dia addicional cada quatre anys. Aquest sistema va resultar ser imperfecte, atés que provocava un desfasament d’unsonze1 minuts amb l’any solar (un dia de retard cada 128 anys).

El papa Gregori XIII i el calendari gregorià
El papa Gregori XIII i el calendari gregorià

Entre l’època de Juli Cèsar i el segle XVI, aquest desfasament era de deu dies, prou notable per a les festivitats cristianes, per la qual cosa el papa Gregori XIII va veure necessari un canvi. L’any 1582 es van llevar deu dies d’octubre per a coincidir amb el calendari astronòmic i es va implantar un calendari nou: el gregorià, que és el que hem fet servir des de llavors. Aquest elimina tres anys bixests cada quatre segles: ens saltem els anys divisibles per 100, excepte si són divisibles per 400. Seguint aquesta regla, l’any 2000 va ser bixest, però el 2100 no ho serà.

Malgrat que pareix que hem arribat a la solució d’un problema que ha estat latent durant mil·lennis, aquest calendari encara provoca un desfasament de mig minut a l’any que serà apreciable d'ací a uns 3.000 anys. És possible que les generacions futures decidisquen modificar-lo, però nosaltres no estarem per veure-ho.

També et pot interessar

stats