Xufa ‘in vitro’, la salvació del sector?
Una iniciativa de laboratori que millora la llavor de la xufa podria impulsar la producció, que en pocs anys ha caigut a la meitat.
La xufa de València amb denominació d'origen no passa pel millor moment. Durant els últims set o huit anys, el sector ha patit una baixada important en el rendiment. La producció s'ha reduït pràcticament a la meitat. I tot es deu a l'explotació de les terres, sense quasi temps de recuperació, i a l'envelliment de la llavor que, amb el pas del temps, ha anat perdent la força necessària a causa, principalment, de l'aparició de fongs i bacteris que la debiliten.
Enric Navarro és un dels 500 llauradors que es dediquen a la xufa. Respecte del tubèrcul, assegura: "és un dels pocs cultius d'estiu que té una bona rendibilitat a l'horta de València. És l'única alternativa segura i fiable per al llaurador, ja que té garantit un preu abans de sembrar-la".
Enric Navarro és el director de Terra i Xufa, promotora de la recuperació de la xufa
Aquesta rendibilitat ha fet que molts llauradors de la zona de la Denominació d'Origen hi repetisquen un any sí, l’altre no. La intensitat del cultiu ha acabat per esgotar la terra i provocar problemes fitopatològics. Per a fer-se’n una idea, fa uns 10 anys es collien fins a 2.300 quilos de xufa per fanecada, fins i tot amb cultiu ecològic. "Des de fa set o huit anys ha caigut fins als 1.300 quilos per fanecada. La davallada de rendiment ha sigut pràcticament a la meitat", explica Navarro a À Punt Mèdia.
El sector de la xufa és un cultiu molt social. Ocupa molts llauradors de l'Horta. En el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Xufa de València hi ha inscrits uns 500 productors. Però, tot i això, el sector és molt xicotet. Produeix uns sis milions de quilos de xufa tendra, que acaben convertint-se en uns tres milions de quilos de xufa seca. Dins de les xifres globals de l'agricultura, representa una part minoritària.
A més, el sector no ha fet mai cap tipus de selecció de material vegetal amb el qual sembren els llauradors cada any. "El que tocava, com s'ha fet amb el cas de l'arròs, és una tasca de millora del material vegetal en el qual reproduïm el nostre cultiu", afegeix Enric Navarro.
El precedent de l'IVIA
La iniciativa de Navarro, amb el nom de Terra i Xufa, va començar fa uns anys. L'IVIA, l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries, va identificar els patògens implicats en la disminució de la xufa. Amb una comparativa de la xufa blanca i la negra, la que estan collint els últims anys, han detectat que hi ha dos fongs i un bacteri que causen la reducció de la producció.
Amb esta premissa, Enric Navarro decideix "començar a sanejar la xufa comuna, la de sempre, mitjançant una tècnica de reproducció in vitro". Ho fa amb un laboratori belga, l'únic que ha aconseguit, amb dos anys de treballs, traure la planta mare neta, sense patògens.
Des de març té una plantació de xuferes als termes de Montcada i Massarrojos, a l'Horta. Quan arribes als bancals, la verdor és intensa. Crida l'atenció i les anàlisis que estan fent en el seguiment generen bones vibracions. "El que hem observat fins ara és que no es reprodueix la simptomatologia de les plantes malaltes que tenim a l'horta tradicional", sentència Navarro.
Aquest llaurador assegura: "és comú veure xufars engroguits, veure una floració prematura. La xufa es una planta bianual i no hauria de florir. En aquesta plantació experimental no s’observen les puntes de les fulles cremades, que és el que passa a l'horta històrica. L'amplària de la fulla dobla la de sempre. En definitiva, el que veiem és una plantació amb molt de vigor i això es deu al material de partida i al fet que, en aquest camp, en aquesta partida on estem, no s'havia sembrat mai xufa", recorda l'empresari de Terra i Xufa.
La salvació del sector
La idea original és aconseguir una llavor sanejada i aconseguir que la rotació de descans de la terra es respecte. A més, busquen un mètode de desinfecció del sòl com és la biofumigació. També creu que s'hauran de buscar noves terres arenoses a la vora dels barrancs, adequades per al cultiu. Tot açò, amb un material vegetal sanejat, pretén ser la salvació del sector de la xufa. Tornar a produccions històriques i rendibilitats interessants que facen que la matèria primera de l'orxata torne a l’època d'esplendor.
"Aquestes llavors noves -aclareix Enric Navarro- volem que arriben a tota la gent, a tots els llauradors del sector. I tot, a través del Consell Regulador. Ja hem començat a parlar amb ells". Del laboratori, a les plantacions tradicionals. La xufa busca una nova era d'or. Ho sabrem prompte.