Com vore el cometa verd que passa per la Terra cada 50.000 anys
Si les condicions són òptimes, podrà albirar-se sense haver d'utilitzar un telescopi
Quan en el paleolític mitjà estava a punt d'extingir-se l'home de Flores i el desert del Sàhara era humit i fèrtil, es va produir el pas pròxim a la Terra d'un curiós cometa. Cinquanta mil anys després, aquell cos celeste està a punt de completar de nou la seua òrbita… I demà dimarts és un dia ideal per a veure'l.
En realitat, el seu pas a una distància en termes galàctics pròxima a la Terra dura unes setmanes i és entre l'1 i el 2 de febrer quan més pròxim estarà al nostre planeta.
En teoria, si les condicions, l'hora i el punt de visió són òptims, el cometa verd, nom que rep pel seu peculiar embolcall difús i les seues cues, podrà albirar-se sense haver d'utilitzar un telescopi.
En qualsevol cas, des del centre astronòmic de Tiedra (Valladolid), la seua responsable d'activitats, Elvira Díaz, confessa que en les últimes setmanes ha hagut de rebaixar les expectatives de persones que han acudit al centre interessant-se per ell.
“S'està generant molta expectació i a nosaltres ens toca dir la part dolenta”, assenyala Elvira Díaz, que explica que alguns es pensen que veuran “un cometa enorme verd amb una tremenda cua” en funció de les fotografies difoses. Al contrari, es tracta en realitat d'un apilat de 59 imatges preses al llarg de dues hores amb una càmera rèflex i un objectiu professional. “Això, portat a l'ull humà... Imagina't el que es veu, res”, argumenta.
Per això, encara que en aquest centre amb planetari i zona d'observació a cel obert tindran algun telescopi apuntant al cometa, la responsable de visites creu que més espectacular pot resultar veure des de l'ocular altres planetes del sistema solar o el pas de l'estació espacial internacional.
L'astrofísic Josep María Trigo-Rodríguez, de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC), apunta a Efe que el pas de C/2022 E3 (ZTF) vist des d'observatoris de tot el món permet conéixer “detalls del seu lloc de formació". També "comprendre les seues dimensions reals, el grau de joventut en funció de l'activitat que presenta i també la composició dels gasos que desprén”.
Encara que el nucli d'aquest cometa a penes té uns pocs quilòmetres de diàmetre, la sublimació dels seus gels per la radiació solar conforma la seua coma i les seues cues característiques.
El cometa va passar el passat dia 12 pel seu periheli, el punt de la seua òrbita més pròxim al sol, a uns 164 milions de quilòmetres, i a la Terra s'aproximarà encara més, fins a estar a 42 milions de quilòmetres aquest dijous.
Una distància que en termes còsmics es tarda a recórrer poc més de dos minuts a la velocitat de la llum, però que, amb els peus en el sòl, suposa donar més de mil voltes a la Terra pel seu equador.
