Veneçolans residents a València veuen “una llum al final del túnel” i confien en una transició segura
L’operació contra el govern de Maduro desperta esperança i incertesa entre la comunitat veneçolana, que reclama una eixida democràtica
Després de més d’una dècada fora del seu país, parlem amb diversos veneçolans residents a València. Observen amb una barreja d’emoció, esperança i inquietud els últims esdeveniments a Veneçuela. Esperen que la situació actual puga obrir la porta a una transició política que els permeta, per fi, tornar a casa. “Estic feliç, es comença a veure una llum al final del túnel. Estem un poc en estat de xoc, mai havíem arribat tan lluny”, explica Ana Sequera, que reconeix que ara la gran pregunta és quin serà el següent pas.
La periodista veneçolana Zhandra Zuleta admet que la notícia ha sigut colpidora: “Un es desperta i veu la seua ciutat bombardejada; ací hi ha por, òbviament, però també molta esperança i il·lusió”. Zuleta recorda que durant anys s’han intentat totes les vies possibles: eleccions, protestes pacífiques i pressió internacional. “L’altre escenari era una guerra civil, però el poder i les armes estan d’un sol costat. Parlem de crims de lesa humanitat que estan documentats”, afirma.
Per la seua banda, José Hernández, exdirigent estudiantil, confia que s’inicie “un camí de llibertat que torne a fer de Veneçuela un país pròsper”. Considera que la detenció de Maduro no és un fet inesperat perquè, segons diu, “no era el cap d’un govern, sinó d’un grup narcoterrorista que va segrestar un país i no va entregar el poder després de perdre unes eleccions”. Ara, assegura, la comunitat veneçolana està a l’expectativa de l’evolució dels esdeveniments i del paper que puguen jugar els Estats Units per a facilitar una transició real.