Vacances amb sabor de poble: natura, tranquil·litat i vida al carrer per a desconnectar
Localitats com Tuéjar multipliquen la població durant l'estiu: una espenta per al comerç local on forns, carnisseries i botigues treballen a ple rendiment amb productes locals i artesanals
A Tuéjar, l’estiu és sinònim de maletes, retrobaments i carrers plens. La tranquil·litat, les arrels i la vida al poble convertixen estes localitats de l’interior en un dels destins preferits de molts valencians i valencianes.
Enguany, a Tuéjar, l’augment és especialment notable. La població es triplica i passa d’uns 1.300 habitants a prop de 4.500 amb motiu de les Festes Grosses, que se celebren enguany i que tenen lloc cada cinc anys.
“Són unes festes molt volgudes per tot el poble perquè també ix la Mare de Déu de l’ermita, que només ix cada cinc anys i recorre tots els carrers del poble”, explica una veïna.
Tornar a les arrels
Les cases s’omplin de famílies i amics que tornen al poble per passar-hi l’estiu o que hi descobrixen una altra manera de viure.
“Soc del poble de tota la vida, treballe a València i vinc a estiuejar tot el mes d’agost”, conta una veïna. Altres hi han arribat més recentment: “Vinc a passar uns dies des de fa tres anys, que vaig vindre a casa d’una amiga”.
L’arribada de visitants també és una espenta per al comerç local. Forns, carnisseries i altres negocis treballen estos dies a ple rendiment amb productes locals i artesanals.
“A l’hivern solem fer 300 un dia normal entre setmana i ara arribem als mil”, explica el forner. Per al carnisser, l’estiu suposa “una injecció per al poble, d’economia, de gent i de donar-lo a conéixer”.
Vida al carrer i tranquil·litat
Per als qui trien el poble, les vacances també són sinònim de vida al carrer i de recuperar costums.
“A les nits ixes a xarrar, a prendre la fresca”, explica una veïna. “Es dorm genial, dorm tapada”, afegix.
I hi ha qui destaca també l’acollida: “Porte deu anys venint i t’acullen des del principi”. Per als més menuts, la vida de poble oferix una llibertat difícil de trobar en altres llocs: “Els xiquets juguen, ixen al carrer, es relacionen. Açò és un paradís”.
Un paradís de tranquil·litat i natura que també deixa empremta en qui el visita. “Este entorn i estos paratges et canvien l’ànim”, resumix un veí.