Un projecte experimental del CEAM a Teresa de Cofrentes ajuda en la lluita contra els incendis forestals
En estes parcel·les s’estudia la resposta de la muntanya davant de fenòmens meteorològics adversos i es treballa en la prevenció dels focs
Els incendis són cada vegada més freqüents, grans i virulents. És per això que resulta fonamental treballar en la prevenció i en l’anticipació dels escenaris de futur agreujats pel canvi climàtic. Per esta raó, el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) —que des de l’any 1991 estudia els incendis des de totes les perspectives— té laboratoris experimentals a l’aire lliure on sotmet la vegetació de muntanya a condicions climatològiques extremes i estudia la resposta de la natura a este impacte.
Un equip d’À Punt s’ha desplaçat fins a la Vall de Cofrents-Aiora per a visitar una d’estes instal·lacions del CEAM. En estes parcel·les s’han instal·lat unes cobertes que servixen per a disminuir l'aportació d'aigua a la vegetació i simular situacions de sequera. També fan cremes controlades i simulen altres situacions extremes per a estudiar la resposta de la vegetació: “Nosaltres treballem amb la humitat del sòl, la qual mesurem a deu centímetres de profunditat, ja que no és el mateix la precipitació que l’aigua que després té la vegetació disponible”, explica David Sales, investigador predoctoral en la Fundació CEAM.
Estes instal·lacions, segons Sales, servixen per a tindre una "mostra representativa del que està passant" a la muntanya i així saber “com podem aplicar això a futurs incendis o futures accions de restauració”, assegura. En una altra parcel·la, els investigadors del CEAM començaren els primers experiments l’any 2003 amb l’objectiu de comparar diverses formes d'actuar: “Ací tenim una zona tractada amb una zona no tractada; la densitat de vegetació és evident”, mostra Víctor Santana, investigador del centre.
Santana també alerta de la perillositat d’espècies germinadores, com ara l’argilaga: “Esta classe de vegetació, de tipus germinador, que acumula una gran quantitat de fulles, branques i biomassa morta, és prou perillosa en cas d'incendi”. Per a contrarestar el risc, els investigadors evidencien la importància de potenciar espècies rebrotadores com la carrasca, el llentiscle o el coscoll, que reduïxen la velocitat del foc en generar menor quantitat de combustible i ajuden a l'equilibri del terreny.
En definitiva, assegura Santana, “prevenció i restauració són la mateixa roda”.
