La tomaca de Mutxamel: un sabor tradicional que renaix a l’horta d’Alacant

En temps de menjars ràpids i productes precuinats, recuperar el sabor autèntic d’abans és tot un repte. A l’horta d’Alacant, però, fa dècades que es treballa per a recuperar un tresor gastronòmic: la tomaca de Mutxamel. Una varietat autòctona, ja documentada al segle XIX, reconeguda pel sabor melós i textura carnosa, pròpia de les tomaques de sempre.

Amb una bona mida, bicolor i de pell fina, esta tomaca va viure el seu moment de glòria als anys cinquanta. “Veníem la llavor a tot Espanya”, recorda Fernando Ivorra, president de l’Associació de la Tomaca de Mutxamel, que destaca el paper d’este cultiu com a motor econòmic local en aquella època.

Però amb l’arribada de varietats híbrides i més resistents, la tomaca tradicional va patir una davallada. “Les atacaren tres virus i aparegueren altres varietats més rendibles”, explica Lara Llorca, regidora d’Agricultura de Mutxamel. Tot i això, alguns llauradors van guardar les llavors originals, un gest clau per a poder recuperar-la.

“Cal fer-les resistents”

Des de fa dos dècades, l’equip d’investigació de la Universitat Miguel Hernández, amb el genetista Santiago García Martínez al capdavant, treballa en un programa de millora genètica. “Les varietats tradicionals són bones, però molt sensibles als virus. Cal fer-les resistents”, afirma el professor.

Actualment, tres productors locals com Rosana Rodríguez, filla i neta d’agricultors de Mutxamel, mantenen viva esta tradició. Amb una producció que pot arribar als 45.000 quilos a l’any, destaca que no tots els anys són iguals: “De vegades arreplegue set quilos per mata, altres anys cinc, i altres ho he perdut tot”.

Símbol del patrimoni agrícola

Per a garantir-ne la viabilitat econòmica, l’Associació de la Tomaca de Mutxamel fixa un preu d’eixida que assegura la rendibilitat. “Així donem estabilitat als productors”, destaca Ivorra. El projecte també compta amb suport institucional. “Donem suport als agricultors valents per augmentar la producció. La varietat és molt coneguda i l’hem posicionada amb una marca de qualitat”, afegix la regidora Llorca.

Des de les parades del mercat fins als restaurants i grans superfícies de la zona, la tomaca de Mutxamel ja ha tornat a les taules. “Venen turistes de Madrid i se les emporten per caixes”, explica David Martínez, verduler local.

Amb el compromís de productors, científics i administració, Mutxamel està recuperant molt més que un cultiu: recupera un símbol del seu patrimoni agrícola, un sabor genuí amb un vincle emocional que reviu per no perdre’s en el temps.