Els Premis Rei Jaume I retran un homenatge a la dana

La 37a edició dels Premis Rei Jaume I, que tindrà lloc els dies 2 i 3 de juny a València, comptarà amb la participació de prop d'un centenar de jurats, entre ells vint premis Nobel, dos dels quals visitaran la zona afectada per la dana del passat 29 d'octubre. Així ho ha detallat el president executiu de la Fundació Valenciana dels Premis Rei Jaume I, Javier Quesada, que ha explicat que els dos premis Nobel visitaran l’IES Maria Carbonell de Benetússer, on tindran una trobada amb l’alumnat i el professorat del centre. 

En una entrevista este dimarts en Les notícies del matí, ha assegurat que des de la seua creació, la fundació sempre ha posat en valor en els guardons la necessitat d’atendre l’emergència del canvi climàtic i les seues conseqüències, com ara ha ocorregut amb la dana. “La solució exigeix buscar ajuda en la ciència, la tecnologia i l’empresa. Són els tres eixos dels nostres guardons i seran les tres ferramentes que acaben amb el problema”, ha dit. 

Durant les dos jornades de la setmana que ve es decidiran els set guardonats en les categories d'Investigació Bàsica, Economia, Investigació Biomèdica, Investigació Clínica i Salut Pública, Protecció del Medi Ambient, Noves Tecnologies i Revelació Empresarial.

En l’edició anterior, la gran crítica cap als guardons va estar centrada en la falta de dones entre els set premiats. De fet, la Coordinadora Feminista de València va convocar una concentració durant l’acte d’entrega dels guardons sota el lema “Sense dones no hi ha justícia ni democràcia”. Com a resposta a eixes queixes, Quesada ha justificat que el problema d’arrel és la configuració dels jurats, on els costa trobar científiques que vullguen formar-hi part. Però ha deixat clar que el que els Premis Rei Jaume I “busquen l’excel·lència” i “si després un guardó l’aconsegueix una dona o un home és secundari”. 

El president executiu de la fundació ha exposat que la representació de la dona entre les candidatures, jurat i guardonades ha augmentat amb el pas dels anys i ha passat d’un 2% o 3% de presència en les candidatures i les premiades l'any 1989 a un terç de candidatures i un 20% de les premiades en l’última dècada.

Deliberación Triunfo, un programa per a atraure les noves generacions

Com a novetat d’enguany, la fundació ha llançat el programa Deliberación Triunfo, amb l’objectiu de promoure la ciència i l’emprenedoria entre les noves generacions. Este inclou visites a centres d’investigació valencians, col·loquis i un sopar al Museu de les Ciències —que celebra el 25é aniversari—. Quesada ha assegurat que la campanya naix perquè una de les grans preocupacions de l’entitat és la retenció del talent juvenil. “Ens va paréixer oportú que els joves intenten desenvolupar el talent de la ciència, tecnologia i la innovació. Ens agradaria tindre la mateixa visibilitat que tenen els concursos musicals”, ha manifestat.  

Així, ha remarcat que un pilar fonamental perquè els joves se senten atrets per la ciència és la tasca dels docents. “Poden aconseguir que persones que no s’havien plantejat seguir una línia formativa acaben sentint atracció”, afirma. I afegeix: “Sabem que el camí de la ciència i la tecnologia és un poc més àrid, però s’ha de poder aconseguir. Els professors són els nostres majors aliats perquè els estudis siguen més atractius per a la joventut”. 

“Els aranzels sempre han estat perseguits pels economistes”

Davant de la pregunta sobre què opina sobre les polítiques aranzelàries del president dels Estats Units, Donald Trump, el president dels premis ha reconegut que estes mesures “sempre estan mal vistes” per la majoria dels economistes. “Els aranzels sempre han estat perseguits per la doctrina dels economistes [...] Com a tàctica política pot ser un instrument, però no té acceptació per la major part de la professió”, ha valorat. 

També ha criticat l’última decisió de Trump, que ha prohibit a Harvard matricular estudiants estrangers. “Pot servir per a negociar, però és l’equivocació més gran que es pot fer. [...] Jo crec en una política oberta, que capta el talent i el torna als països perquè ajuden a canviar-los. Però açò és una equivocació”, ha reiterat.