L’experiència viscuda en el tren incendiat a Caudiel, a través de les pàgines d’un llibre
Isabel Irlandés, una de les viatgeres d'aquell comboi, relata en Y no había música el seu testimoni. L’estació rehabilitada de Toràs ha sigut l’escenari escollit per a presentar-lo
L’incendi de Begís de l’agost del 2022 li va canviar la vida. Ara, ha volgut plasmar la seua experiència, que comença a cicatritzar, en un llibre. Les lletres li han servit a Isabel Irlandés per a assimilar la tràgica experiència que va viure aquell fatídic estiu, quan viatjava a Saragossa amb els seus dos fills menuts i va haver d’abandonar el tren, ja envoltat de flames.
Després de baixar del comboi, nombrosos episodis d’ansietat, el xoc posttraumàtic i les seqüeles físiques del foc han marcat la seua nova vida. Este dissabte ha volgut compartir la seua experiència, que ha plasmat en un llibre, amb el veïnat de Toràs, i en un lloc simbòlic, l’estació d’este municipi de l’Alt Palància, que ha sigut rehabilitada després de l’incendi.
Sota el títol Y no había música, Isabel Irlandés ha plasmat l’experiència que, com ella mateixa admetia, la va fer abandonar “la persona que era abans” per a convertir-se en qui és ara. El canvi es va produir, justament, sobre les vies que també passen per l’estació de Toràs, la ubicació escollida per la mateixa Isabel per a presentar el seu llibre.
Per a Irlandés, era un escenari carregat de simbolisme. “Era com si tinguera un compte pendent”, admetia per a justificar el municipi de l’Alt Palància escollit per a presentar en societat el seu llibre. “M’ha servit molt de teràpia. Ha funcionat per a posar en orde les nostres idees. Ara soc com una au fènix, he sorgit de les meues cendres”, assegurava.
Les persones que han viscut unes altres tragèdies, com la dana, de segur que poden aplicar alguna cosa del que conta el seu llibre
Per a Priscila Cifuentes, la infermera que la va atendre, esta obra pot ajudar unes altres persones, com els que van viure la dana, a recuperar-se dels processos traumàtics. “De segur que poden aplicar alguna cosa del que conta Isabel en el seu llibre”, assenyalava.
L’alcalde de Torás, Carlos del Río, ha oferit tota la col·laboració del municipi i de l’ajuntament per a ajudar Isabel i la resta d’afectats que van prendre aquell tràgic tren amb les seues reivindicacions davant de l’administració: “Si com a poble, o personalment com a alcalde podem lluitar perquè les autoritats tinguen en compte esta persona o l’ajuden, ho farem”, afirmava.
Algunes de les veïnes presents en l’acte, qualificaven d’”horrible” i “terrorífic” l’incendi. “Açò era tot molt verd i es va tornar negre”, reconeixia una d’elles.
A poc a poc, Toràs i les víctimes d’aquell incendi van deixar arrere aquell fatídic tren. Encara falten ajudes, però el poble comença a recuperar el tapís verd que l’envoltava. Víctimes com Isabel tracten de fer-ho plasmant la seua experiència.
