L’acompanyament emocional, clau per a afrontar el càncer infantil
L’associació Aspanion de famílies de menors amb càncer acompanya les famílies i els malalts durant tot el procés
A punt de fer la majoria d'edat, Laura Fresneda és una supervivent del càncer infantil. Com ella, cada any 150 menuts i menudes valencians reben un diagnòstic semblant. La bona notícia és que huit de cada deu el superen.
En el Dia del Càncer Infantil, destaquem el gran paper de l'acompanyament emocional dels malalts i les famílies en un procés dur. “El somriure és el que ens ajuda també a nosaltres. És com el nostre escut en esta batalla”, afirma Laura.
El diagnòstic de càncer, en arribar, capgira la vida de malalts i familiars. Samuel Garrote, pare de Carla, una xiqueta que ha superat un càncer, ha relatat a À Punt Notícies que s’assabentaren perquè la pediatra els va telefonar dient-los que havien vist uns marcadors i que els esperaven a l’Hospital. “Tu sents la paraula leucèmia i les cames et tremolen”, afirma.
Després del diagnòstic, comença un llarg camí ple d'incerteses. Però no estan a soles, els acompanya l’associació de pares i mares de xiquets amb càncer de la Comunitat Valenciana Aspanion que, segons Samuel, té un paper “brutal” en els hospitals, i els acompanyen “des del primer dia”.
Jesús María González, president d’Aspanion, explica que en el moment que se’ls comunica que donaran un diagnòstic, l’associació espera a la porta del despatx dels metges per a acollir i recollir la família “que lògicament està destrossada”.
És una xarxa de suport integrada per l'equip multidisciplinari de professionals sanitaris, treballadors socials, voluntaris de l'associació i per les altres famílies afectades. En este sentit, Samuel Garrote afirma que s’han acompanyat durant el procés amb les famílies de les criatures a les quals diagnosticaren poc abans que a la seua filla Carla.
La detecció precoç i els avanços en nous tractaments han aconseguit que, en els últims quaranta anys, la supervivència cinc anys després del diagnòstic haja augmentat un 13%. En l’any 1985 l’índex de supervivència era aproximadament un 70%, i ara ha pujat a un 83%, assenyala Jesús María González.
Per a dur un control sobre les seqüeles que deixen els tumors, demanen que Sanitat incloga una quarta fase als tractaments contra el càncer infantil i adolescent per a fer-los un seguiment durant tota la vida.
