Crits i cartells gegants: la competència ferotge per a portar turistes de Santa Pola a Tabarca
Les dos companyies que connecten l’illa amb el port alacantí intensifiquen les estratègies de venda en plena temporada alta, per a atraure els 10.000 turistes de cada dia
En plena temporada alta, la imatge es repetix cada dia al port de Santa Pola (Baix Vinalopó): crits, cartells gegants i venedores que intenten atraure com siga l’atenció dels turistes per vendre el màxim de bitllets cap a Tabarca. Les dos companyies que operen les embarcacions, conegudes com a tabarqueres, competeixen per a portar-se el nombre més gran possible de passatgers, que en una jornada d’agost poden arribar als 10.000.
D’un costat, els punts de venda; de l’altre, els clients potencials. “Sempre hi ha hagut competència, però és veritat que des de fa uns anys és més forta”, reconeix Zaira Roble, una de les treballadores de Tabarqueres. Reyes, empleada de Transtabarca, admet que la pressió és màxima: “Els vaixells estan molt juntets i hem d’intentar vendre el màxim possible, cal aprofitar que són quinze dies”.
Les dos empreses oferixen els mateixos preus i horaris semblants, però la ubicació de les casetes de venda pot marcar la diferència. “Si vens pel primer lloc, captaràs més gent que si vens per l’últim lloc, per això cridem i traiem els cartells de cinc euros, que en són cinc anar i cinc tornar”, explica un altre venedor.
La lluita per a aconseguir clients no passa desapercebuda per als turistes. “És un poc esgotador, a mi em fan un poc de pena les xiques”, comenta una visitant. “Molt de soroll i tal, però bé, està bé”, diu un altre. També hi ha qui admet sentir-se desorientat: “Un poc molest, perquè no saps a qui agafar-li-ho”.
Tot i el soroll i la pressió comercial, l’afluència no deixa de créixer. Amb només una cinquantena d’habitants empadronats, Tabarca rep cada estiu més de 200.000 visitants.