El fenomen 'tradwife' guanya visibilitat a les xarxes i encén les alertes per involució
Expertes en igualtat alerten en À Punt que estos continguts romantitzen la submissió femenina i difonen un model allunyat de la realitat social actual
Les anomenades tradwives —que es podria traduir com a esposes tradicionals— han guanyat presència a les xarxes socials amb discursos que reivindiquen un model de dona centrada en la casa, la cuina i la submissió al marit. El fenomen, nascut als Estats Units, ha arribat també a l’Estat espanyol i ha obert un debat sobre l’impacte d’estos continguts en un context de reacció davant els avanços del feminisme.
Algunes de les influenciadores més conegudes difonen missatges sobre com mostrar respecte al marit, entre els quals inclouen no criticar-lo o adoptar una actitud submisa. Les expertes en igualtat posen el focus en allò que hi ha darrere d’este relat i qüestionen que es presente com una elecció espontània i extrapolable a la majoria de dones.
La sociòloga especialitzada en polítiques d’igualtat, Rebeca Subsierra Abad, explica a À Punt que “ella no és una ama de casa; és una empresària, monetitza el treball domèstic”. Segons advertix, es tracta d’un model que “romantitza una realitat que no és real en la societat actual en què vivim”.
El relat de les tradwives remet a una època en què els hòmens ocupaven una posició preponderant i les dones quedaven relegades a l’àmbit domèstic, un imaginari que durant dècades van reforçar també la publicitat i el cinema. Per a la periodista Maria Palau Galdón, estos discursos no apareixen de manera espontània. En declaracions a À Punt, sosté que “eixos relats tenen darrere un finançament molt potent, no venen del no-res, no es creen de forma espontània”. Segons afegix, darrere d’estos lobbies s’han invertit “més de mil dos-cents milions d’euros”, d’acord amb un informe del Fòrum Europeu de Drets Sexuals i Reproductius.
Les expertes interpreten estos continguts com una resposta als avanços en igualtat de gènere. Subsierra considera que es tracta d’“un model enganyós que només està destinat a una classe social”, mentre que Palau advertix que “pareix que tota eixa gent que ens vol fer retrocedir fa més soroll, o sap gastar les xarxes socials millor del que ho estem fent nosaltres”.
Davant d’esta situació, les especialistes insistixen en la necessitat de prestar atenció als discursos que circulen en xarxes i de reforçar les iniciatives que promouen la igualtat efectiva entre hòmens i dones.
