Famílies valencianes, segona llar per als xiquets de Txernòbil i de la guerra a Ucraïna

Iryna tenia nou anys la primera vegada que va arribar a València dins dels programes d’acollida de xiquets afectats per Txernòbil. Com ella, des del 1994 al voltant de 4.000 menors han passat estades d’estiu i de Nadal en llars valencianes per a allunyar-se temporalment de les conseqüències de la zona contaminada.

Iryna recorda que, de menuda, la situació a la seua zona no es percebia com a excepcional: “Ser una xiqueta afectada per Txernòbil no significava res en la vida real, no et veies estranya perquè totes érem més o menys iguals”, explica. 

La seua família d’acollida, la de María José Carrión, la va rebre quan era xicoteta. Carrión recorda el canvi que va suposar l’arribada de la menor: “Ella amb nou anyets s’encarregava de la casa i del germà més xicotet. I quan vingué ací, de vore que a la que servíem, protegíem i ajudàvem era a ella, va ser un canvi”.

Segons la presidenta de l’associació Juntos por la Vida, Clara Arnal, els programes d’acollida es desenvolupen en una zona “molt vulnerable de Txernòbil” i amb greus problemes socials i econòmics derivats de la catàstrofe nuclear, amb famílies desestructurades i situacions de precarietat. A més, assenyala que els menors que han pogut eixir diverses vegades de la zona contaminada tenen menys risc de patir malalties associades a la radiació.

Després de la invasió russa d’Ucraïna fa més de tres anys, el conflicte ha tornat a afectar directament la regió. Algunes zones pròximes a Txernòbil han tornat a estar en el focus per la presència militar i la inestabilitat.

Iryna, que hui viu a València amb la família d’acollida, explica la seua visió marcada per la guerra: “Nosaltres tenim la mentalitat de no viure a llarg termini ni planificar res”.

Amb la situació actual, altres xiquets com Alona, acollit per Rosa Domingo, està previst que puguen arribar en els pròxims mesos: “Es quedarà a fer quart i batxillerat. Ella està encantada”, afirma la mare d’acollida.

Arnal assenyala que la guerra ha generat situacions complexes a la zona de Txernòbil, amb ocupació de cases abandonades des de fa dècades, algunes en espais amb risc de contaminació radioactiva.

Iryna, que va visitar la zona fa anys, la recorda com un lloc sorprenentment viu dins de l’abandonament: “Era com una ciutat ideal”.

La paradoxa, expliquen els testimonis, és que l’absència humana durant dècades ha permés la regeneració de la natura en una zona marcada per una de les pitjors catàstrofes nuclears de la història.