Després de Nadal creixen les consultes per a desheretar fills i familiars: què aconsellen els experts?
Les notaries registren més demandes arran de conflictes familiars després les festes i recomanen alternatives per a evitar litigis llargs i costosos
Les discussions familiars durant les celebracions de Nadal i Reis deixen seqüeles que, en alguns casos, arriben fins a la notaries. Després d’estes dates augmenten les consultes de persones que es plantegen desheretar fills, filles o altres familiars, segons confirmen veus expertes. La decisió, però, no és fàcil de dur a terme i que sovint acaba als tribunals.
En declaracions en À Punt, Empar Martínez, oficial de notaria, explica: “Després dels dinars i els sopars de Nadal, hi ha mal rotllo… Venen ací i consulten sobre les causes per a desheretar”. Una percepció que també es reflectix al carrer, on hi ha opinions diverses: “Amb més freqüència del que podria semblar”, assenyala un home, mentre que una dona afirma que “l’herència es queda, el poc que hi haja, es queda igual”, i una altra rebutja anar tan lluny: “Tant com això, no”.
Hi ha situacions, però, en què no existixen dificultats legals. Segons relata Martínez en À Punt: “Fa poc va vindre una dona soltera que volia preguntar si podia desheretar els nebots. Una persona sense fills ni pares pot fer el que vulga”. El problema apareix quan es tracta de desheretar de pares a fills, ja que la llei exigix causes molt concretes.
Perquè el desheretament siga vàlid en estos casos, cal demostrar maltractament físic o psicològic, falta greu de relació o abandó familiar. Un home consultat per À Punt ho exemplifica amb la seua experiència personal: “Jo mateix he sigut desheretat per ma mare. Ella al·legà que no la veia prou”. A la pregunta sobre si va impugnar la decisió, respon: “No, no valia la pena”.
I és que, en molts casos, els desheretaments acaben sent impugnades. La majoria d’hereus recorren contra la decisió i s’inicia un procés judicial llarg, que pot acabar amb el reconeixement del dret a heretar. Per això, Empar Martínez recomana una altra via: “És molt millor deixar la legítima que directament desheretar. El que es queda, té un problema, perquè s’emboliquen en processos judicials i s’allarga molt l’herència”.
Si finalment la voluntat de desheretar es manté, ha de quedar reflectida clarament en el testament, amb la causa específica i la identificació concreta de la persona o persones desheretades. Un pas que, segons els experts, convé meditar bé abans de fer-lo efectiu.
