La Comunitat Valenciana, l'autonomia que més loteria compra per al sorteig de Reis del 2026
Cada valencià gastarà de mitjana 26,17 euros en dècims per al sorteig del 6 de gener, segons Loteries i Apostes de l’Estat
La Comunitat Valenciana és la primera autonomia en consignació de loteria per al sorteig de Reis del 2026, amb un total de 139.157.600 euros, segons les dades de Loteries i Apostes de l’Estat. El sorteig se celebrarà el 6 de gener, dia de Reis, i situa el territori valencià al capdavant per davant d’Andalusia, la Comunitat de Madrid i Catalunya.
Darrere de la Comunitat Valenciana se situen Andalusia, amb 133.378.000 euros consignats; Madrid, amb 124.940.600 € i Catalunya, amb 104.135.600 €. En el conjunt d’Espanya, la consignació total arriba als 911.903.000, amb una despesa mitjana de 18,77 euros per habitant i un total de 4.559.515 bitllets emesos.
A la Comunitat Valenciana s’han posat a la venda 695.788 bitllets, amb una consignació mitjana per habitant de 26,17 euros. Per províncies, València en concentra la major part amb 81.992.200 euros, seguida d’Alacant, amb 44.744.400 euros, i Castelló, amb 12.421.000 euros. També és la província de València la que registra més despesa mitjana per habitant amb 30,26 euros, per davant d’Alacant, amb 22,47 euros, i Castelló, amb 20,17 euros.
Pel que fa al nombre de bitllets emesos, la província de València en suma 409.961, Alacant 223.722 i Castelló 62.105.
Claus del sorteig de Reis
El sorteig de Reis del 2026 tindrà lloc a les 12:00 h al saló de sortejos de Loteries i Apostes de l’Estat, mitjançant el sistema de bombos múltiples. Repartirà un total de 770 milions d’euros en premis. El guardó principal està dotat amb dos milions d’euros per sèrie, quantitat que equival a 200.000 euros per cada dècim premiat.
Com a dades curioses d’este sorteig, la terminació que més vegades ha resultat premiada al llarg de la seua història és la que acaba en zero. A més, la despesa mitjana per ciutadà en este sorteig se situa en 18,77 euros.
L’emissió és de 55 sèries de 100.000 bitllets cadascuna, amb un preu de 200 euros per bitllet, dividits en dècims de 20 euros. En total, l’emissió ascendix a 1.100 milions d’euros, dels quals el 70 %, 770 milions, es destinen a premis.
Els guardons principals són un primer premi de dos milions d’euros per sèrie, un segon premi de 750.000 euros i un tercer de 250.000 euros. Segons recorda l’organisme estatal, hi ha referències documentals que indiquen que ja en el 1868 el sorteig era conegut popularment com el de Reis, una denominació que podria estar vinculada a la proximitat amb l’Epifania. El 1941 va adquirir entitat pròpia fins a convertir-se en el segon sorteig més important de la Loteria Nacional, i no va ser fins al 1966 quan el nom de sorteig de Reis va figurar oficialment en les llistes de premis.
