Els cuidadors de l'Alzheimer, una càrrega que també afecta la salut: "Si jo no estic, qui la cuidarà?"

Este dilluns, 21 de setembre, és el Dia Mundial de l'Alzheimer i posem el focus en els cuidadors. La malaltia té un impacte que va més enllà de la persona diagnosticada i afecta també aquella que la cuida i li dedica l'esforç i temps.

La història de Marga i Paco, 52 anys casats, com la de Miguel Ángel i Isabel, 46 anys junts, es repetix en moltes cases on l'ona expansiva de l'Alzheimer arriba també els cuidadors.

"No saps què fer, on anar, estressat contínuament. Et sents, senzillament, a soles. L'ajuda no t'arriba en temps i oportunitat, no hi ha dotacions. Sempre has d'estar perquè no et passe res", explica Paco Cebrián, que cuida a temps complet la dona, que té Alzheimer.

Isabel també té Alzheimer, i Miguel Ángel Real se sent en la mateixa situació. "Esgotat, fan falta més centres, suport psicològic. Tinc por de quedar-me pel camí i que ella no tinga ningú qui la cuide", assegura.

"Si em passa alguna cosa a mi, és un vertader trauma, per què d'on trac jo tres mil euros mensuals per a una associació que la puga mantindre? És impossible", reclama, trist, Paco.

L'amor, també en els moments més difícils

Malgrat la càrrega que comporta la malaltia, Marga i Isabel asseguren que se senten estimades i cuidades per les parelles.

"Jo, estic molt bé. Estant amb ell, soc la més feliç de la terra", explica Marga. Isabel assegura que li agrada "anar-se'n per ahí amb Miguel Ángel de passeig". I Marga conclou amb tota una declaració: "Paco m'estima molt i és el millor que tinc en la meua vida".

Una estima que, després de 52 anys de matrimoni, Paco manté intacta: "L'única cosa que ens porta a estar bé és que ens volem, que ens hem volgut i que ens continuarem volent".