Quin camí segueixen les 350.000 tones de residus que ja deixa la DANA?
La riuada ha generat una quantitat de deixalles ingent, un 50% superior a la que genera la Comunitat Valenciana en un any, i la necessitat d’agilitzar la neteja fa que passen per tres punts abans de gestionar-se
Fins a 350.000 tones de mobles, pertinences o mercaderies que l’aigua desbocada de les riuades va llançar a perdre. És l’ingent volum de residus de la DANA que s’ha tret fins ara dels pobles afectats, segons les dades facilitades a À Punt per la Conselleria de Medi Ambient. El repte, a més de la urgència per traure’ls dels carrers i polígons per a avançar en la neteja, era el trasllat i el posterior tractament adequat. Per això, s’ha traçat per als residus un camí que té fins a tres parades i que pretén garantir un tractament adequat, que fuig dels problemes de salut pública i d’operativitat als pobles afectats.
La DANA està deixant xifres imponents, també pel que fa als residus. Quasi mes i mig després de la DANA, s’han extret un 51% més de restes de les que es generen en el conjunt de la Comunitat Valenciana durant tot l’any, com apunten des de la conselleria. La diversitat de materials recollits, des de fusta, metalls o teixits fins a productes alimentaris en males condicions o muntonades de paper i llibres, obliga a acumular-los en diferents estadis i a anar habilitant i tancant punts de concentració de materials en funció de l’evolució de la recuperació.
Així, inicialment, es van habilitar mig centenar del que es van denominar Punts d’Amuntegament Local (PAL). Eren grans espais, situats als afores dels municipis afectats, i que permetien donar una eixida ràpida a les muntonades de deixalles que els damnificats anaven traient al carrer. Eren punts pròxims, que permetien als camions i als efectius anar aclarint els carrers, una tasca prioritària els primers dies posteriors a la tragèdia.
Ara per ara, tres d’estos descampats, els de Sedaví, Aldaia i Alfafar, ja han sigut clausurats, com concreten des de la Conselleria de Medi Ambient. Queden buits de residus una vegada les deixalles es traslladen fins a un segon espai, el dels punts de transferència. Se n’han habilitat sis, en diverses localitats de l’Horta i la Ribera Alta: el de Quart de Poblet-Hornillos, el d’Alfafar, un altre a Catarroja, un a Manises, un a Picassent i un últim a Alberic. L’avanç dels treballs amb les deixalles acumulades en estos punts ha permés que el d’Alfafar ja s’haja clausurat.
En una tercera fase, camions de gran tonatge s’encarreguen de traslladar els milers de tones de deixalles des dels punts de transferència fins als abocadors, que en molts casos s’han ampliat, tant pel que fa a l’espai com a la capacitat de gestió. Les restes estaran en estos espais fins que es facen els tractaments necessaris perquè puguen ser gestionades adequadament.
Els residus voluminosos, el fang extret dels carrers i el que va mesclat en materials inerts, restes vegetals, aniran a huit pedreres de la província de València, allunyades de la zona zero, i que de manera excepcional ha autoritzat Medi Ambient per la necessitat de trobar espais addicionals per a acumular unes restes notablement superiors a les que solen generar els més de cinc milions de residents de la Comunitat Valenciana en tot un any. És en estos casos quan s’amplia el trasllat les restes de la DANA fins a pedreres de la Ribera, la Vall d’Albaida, el Camp de Túria o la Foia de Bunyol, segons detallen fonts de Medi Ambient.
Substàncies de risc, gestionades a banda
Al repte d’esta desmesurada gestió dels residus que fins al dia 29 hi havia en vivendes particulars, indústries o edificis públics s’afig la dels residus que poden comportar riscos per a la salut o el medi ambient i que requereixen un tractament diferent del genèric que es dona en els tres estadis en què es gestionen la resta de residus. Es tracta de pintures, olis, solucions àcides, alcalines o plaguicides, com exemplifiquen fonts de la conselleria. Les particularitats d’estes substàncies obliguen a fer un tractament diferent i, sobretot a extremar les precaucions en la gestió, perquè si no es fa de manera minuciosa, poden haver-hi conseqüències greus.
En este cas, la Conselleria de Medi Ambient ha hagut de recórrer a un contracte addicional, d’emergència, que segons asseguren des del departament de Vicente Martínez Mus, està en tramitació. El fet que contemple fins a quatre zones d’intervenció, que requerisca la col·laboració de professionals com el Seprona de la Guàrdia Civil, obliga a planificar minuciosament els detalls de la recollida, el trasllat i la gestió d’estos materials.
També en el cas dels vehicles, el volum i la particularitat dels materials, han obligat a fer un pla de retirada i tractament diferent. En este cas, a més, s’afig la dificultat que impliquen els permisos de circulació i les gestions administratives que requereixen fer-ne la traçabilitat. Cal tindre en compte que la DANA ha llançat a perdre uns 120.000 vehicles.