Barx, el Grazalema valencià: els motius pels quals podria patir terratrémols per les pluges intenses
Experts expliquen que zones de l’interior de la Safor i la Marina Alta compartixen la mateixa orografia, pluviometria i subsol càrstic que el municipi andalús, evacuat per hidrosismes
Les pluges històriques registrades a Andalusia, que han arribat a provocar l’evacuació del municipi de Grazalema per moviments del subsol associats a la saturació dels aqüífers, han obert el debat sobre si una situació semblant podria donar-se també al territori valencià. La resposta dels experts apunta que, tot i que de moment no hi ha risc en els nuclis urbans, hi ha zones amb característiques molt similars.
La clau, segons els especialistes, està en la combinació de dos factors: l’orografia i les precipitacions. Barx, a l’interior de la Safor, és un dels municipis que més s’assembla a Grazalema. Així ho va explicar la meteoròloga Victòria Rosselló, que va assenyalar a À Punt que “la zona de l’interior de la Safor i també el nord de la Marina Alta” concentren alguns dels registres de pluja més elevats del territori valencià.
En esta mateixa línia, el professor del departament de Geografia de la Universitat de València, David Corey, destaca a À Punt el paper determinant del relleu. Assegura que “estes serres provoquen l’ascens de corrents d’aire humits, tant de l’Atlàntic com del Mediterrani, i això fa que siguen zones on plou molt a causa del relleu”.
Municipis com Barx, la Vall de Gallinera o la Vall d’Ebo registren acumulats que s’aproximen molt als de Grazalema. Rosselló va indicar que “en este mapa, estos punts rosa són màxims diaris de 140 litres, iguals als que apareixen a la Marina Alta”, xifres comparables a les de la localitat andalusa.
Una altra coincidència entre els dos territoris és el subsol, format per aqüífers càrstics. L’investigador del departament de Geografia de la Universitat de València, Xavier Berenguer, explica que “sota els nostres peus tenim una espècie de formatge, un conjunt de coves, galeries i aqüífers”, una estructura molt comuna en zones com Barx o la Marina Alta.
Segons Berenguer, en episodis de pluges amb grans acumulats, esta configuració pot provocar la saturació del subsol. “Quan el sòl arriba al límit de capacitat, esta aigua ha d’eixir: brolla en superfície o pot provocar moviments semblants a terratrémols”, va advertir. De moment, a diferència del que ha passat a Grazalema, estos fenòmens es produïxen lluny dels nuclis urbans al territori valencià.
