Ana Camarasa, catedràtica de Geografia de la UV: "Cal més coordinació entre administracions, un coneixement profund del territori i protocols"
La catedràtica també ha dit que no es pot establir tota una conca plena de preses i que cal començar a pensar que s'ha de conviure amb el risc
Un any després de la catàstrofe les veus acadèmiques coincidixen, cal més coordinació entre les administracions, un coneixement profund del territori i els protocols davant dels fenòmens extrems que provoca el canvi climàtic. Fenòmens que la zona del Mediterrani patirà cada vegada amb més freqüència. Estes són les conclusions de l'entrevista realitzada per Amparo Martín a la catedràtica de Geografia de la Universitat de València, Ana Camarasa.
Amb la professora Camarasa parlem de tots els barrancs que van provocar la catàstrofe, no sols el barranc de Poyo, barrancs com el de l'Horteta i el barranc de Gallego. "Eixos barrancs es comporten exactament igual que el barranc de Poio perquè estan connectats. Són part de la mateixa conca de drenatge. Estan més prop de la zona inundada. Eixa pluja va produir la primera inundació de l'Horta Sud, però després fins allí arriba el que s'està produint en la capçalera, a Chiva i Chest, i que també acaba arribant a la part baixa".
El risc zero no existix... no podem establir tota una conca plena de preses perquè eixa solució seria pitjor. Cal començar a pensar que s'ha de conviure amb el risc.
Amb ella parlem també del cas de la comarca de la Ribera, del desbordament del riu Magre i de les actuacions necessàries en matèria hídrica. En este sentit ha dit: "el risc zero no existix. La zona del riu Magre està controlada, amb certa manera, per la presa de Forata, que va ajudar perquè no fora tan catastròfica la crescuda del riu. Però no podem establir tota una conca plena de preses perquè eixa solució seria pitjor. Cal començar a pensar que s'ha de conviure amb el risc".
