Víctimes de la dana demanen al Congrés un pacte d'estat davant de catàstrofes semblants: "Les famílies de les 237 persones mortes s'ho mereixen"
El president de l'Associació Damnificats Horta Sud retrau en la comissió d'investigació sobre la tragèdia la "no coordinació" entre el govern espanyol i el valencià en la gestió i resposta a la barrancada: "Tant costava alçar el telèfon i posar-se d'acord?"
El Congrés ha acollit este dimecres la segona sessió de la comissió d'investigació sobre la dana del 29 d'octubre del 2024, que ha continuat amb el testimoni de quatre familiars de persones que van perdre la vida en la tragèdia i afectats que van patir els estralls de les inundacions a sa casa.
El primer a intervindre en la ronda de hui ha sigut el president de l'Associació de Damnificats Horta Sud València, Cristian Lesaec, que ha instat els diputats i les diputades a treballar per un pacte d'estat "sense sigles polítiques" i amb consens, que servisca per a millorar els protocols i abordar la resposta davant de futures catàstrofes semblants a la barrancada que va negar bona part de la província de València fa un any. "A vore si som capaços d'aconseguir una cosa respectable, amb visió d'estat. Les famílies de les 237 persones que han mort s'ho mereixen", ha subratllat el portaveu d'un dels tres col·lectius majoritaris de víctimes constituïts després de la tragèdia. En concret, la plataforma engloba d'altres perjudicades de l'Horta Sud i té 630 associats. Segons ha explicat el representant, a més de fer costat als familiars de morts en la dana, també protegix els qui han perdut negocis, cases, cotxes, la faena... empreses i autònoms.
L'emoció de les compareixences que protagonitzaren la primera jornada de la comissió parlamentària ha deixat pas este dimecres a un discurs més detallat, per boca de Lesaec, que ha recordat la cronologia de l'abans, el durant i el després d'aquell dia fatídic. S'ha mostrat molt crític amb la gestió de l'emergència i ha demanat als grups polítics que deixen a un costat les diferències partidistes i treballen braç a braç per a buscar solucions. "És important actuar junts per a aconseguir mesures respectables i eficaces", ha dit, que contribuïsquen a evitar que es repetisquen tragèdies com la viscuda a les comarques valencianes.
Entre els retrets que ha fet, destaquen l'eliminació de la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE) mesos abans de la dana i la inacció de trenta anys sobre els barrancs, de la qual ha responsabilitzat totes les administracions. Per això, ha reclamat arreglar immediatament estos espais, que són "les artèries de les nostres comarques". "Sabem que cada any ens enfrontem a danes; necessitem que eixos desaigües que són els barrancs i els rius estiguen en les millors condicions possibles". Tal com ha recordat, el barranc de Poio ha tingut "anades i vingudes": del 1995 a l'actualitat s'han succeït "una sèrie de projectes que han quedat en no res". "Tenim la sensació que això és una presa de pèl", s'ha queixat.
El seu testimoniatge no ha sigut l'únic que ha impactat en la sessió de hui. També s'ha fet el silenci en escoltar el testimoni de Verónica Vicent, i de com va intentar, amb totes les seues forces, salvar la vida de Hui. Esta xiqueta xinesa d'onze anys morí ofegada a Benetússer la nit de la dana. A les 20:11 hores, quan va sonar l'alarma, Hui ja havia caigut a l'aigua. La corda amb què Verónica intentà ajudar-la es va esgarrar. Dies després i quilòmetres més avall, aparegué el cos, a Alfafar. Verónica salvà sa mare i el germanet. Passà el temps i, amb la xiqueta soterrada, li agraïren el que féu per la família.
També ha intervingut Alejandro Carabal, de l'Associació Dana Horta Sud, que ha recordat com, "quan va sonar l'alarma", l'aigua ja tenia un nivell molt alt "i la gent cridava: 'Això vol dir que ha de vindre més aigua?'", segons ha recordat. Elisabeth, de la mateixa associació, ha lamentat que Emergències li va dir que "no hi havia cap protocol per a seguir" i també ha reclamat que, "davant de la ineptitud del govern autonòmic, que no demana l'estat d'emergència, per què no va actuar el govern central?".
Responsabilitzen tant Sánchez com Mazón
Lesaec, que vestia una camiseta amb el missatge "229 morts, 0 responsabilitats. València no oblida", ha recordat que la comarca valenciana ha patit "la pitjor catàstrofe en dècades" i ha lamentat la falta de coordinació i de resposta de les administracions, especialment entre l'estatal i l'autonòmica, així com la lentitud a l'hora de prendre decisions després de la dana. "Tant costa alçar el telèfon?", ha preguntat als representants polítics presents, abans de remarcar que a València el "cabreig" contra Carlos Mazón i Pedro Sánchez és "monumental".
El compareixent ha repartit així culpes entre el ja president que acaba de dimitir de la Generalitat i el cap de l'executiu espanyol per una gestió que considera "nefasta" en la prevenció i resposta a la dana. Ha denunciat que els ciutadans valencians afectats per la dana es van sentir "totalment abandonats" després de la barrancada, especialment en les 72 hores després, que són les "crucials". "Esperàvem que les diferents autoritats enviaren reforços, perquè estàvem desolats i no podíem fer res", ha relatat.
A Sánchez li ha retret el que va dir l'endemà de la dana: que posaria a la disposició de la Comunitat Valenciana "tots els mitjans necessaris per a les àrees damnificades". "On va quedar això? No sabem si Sánchez va fer la promesa i no era veritat, no sabem si Mazón va voler o no esperar, però entre els uns i els altres, l'ajuda no va arribar", ha subratllat el representant de les víctimes, per a qui el que s'hauria d'haver fet, donada la magnitud de la catàstrofe, era declarar el nivell 3 d'alerta.