València s’omplirà de màquines d'arcade per a reivindicar més inversió en ciència
Els Premis Rei Jaume I reclamen un augment de la despesa destinada a R+D+I, ja que Espanya porta “quatre dècades de decalatge respecte a la mitjana de la UE”
Les màquines recreatives, d’estil retro, promocionen enguany els Premis Rei Jaume I. Amb estes icòniques màquines dels huitanta, la Fundació Premis Jaume I vol reivindicar el retard d’Espanya en la inversió en ciència. Segons han denunciat este divendres els promotors d’estos guardons, la inversió està en nivells de fa quaranta anys si es compara amb la mitjana d’inversions en R+D+I de la Unió Europea (UE). Els premis es lliuraran el 25 de novembre.
El 1985, Espanya invertia un 0,5% del PIB en R+D+I i des d’eixe moment ha triplicat l'esforç fins a l'1,5% del PIB. No obstant això, continua arrossegant “quatre dècades de decalatge respecte a la mitjana de la UE”, que en aquells dies era de l'1,5% i ara és del 2,3% del PIB.
Això sí, el ritme d'Espanya és superior al del conjunt de la UE, com han explicat el secretari i president executiu, Javier Quesada, i el president de la fundació que atorga estos guardons, Vicente Boluda, en la presentació dels actes de la 37a edició dels Premis Rei Jaume I.
Per a conscienciar sobre el retard que arrossega Espanya en la inversió científica, les màquines dels huitanta es col·locaran a les zones universitàries i el cap de setmana s’acostaran a la Ciutat dels Arts i les Ciències. Els curiosos que s’hi acosten podran jugar a un joc clàssic de les màquines recreatives, d’estil Pac-Man, on es posaran en la pell dels premiats d’enguany i coneixeran els seus mèrits acadèmics.
A més, s'han instal·lat grans cartells a la ciutat que seguixen també l'estètica dels huitanta. “Espanya, insert coin'”, demanen estos missatges, que afigen que “el nostre pressupost en ciència i emprenedoria és el mateix que el de la UE en els anys huitanta” i conviden a “passar de pantalla”.
“No volem ser pessimistes”, puntualitzava Quesada, ja que la investigació a Espanya ha crescut molt en estes últimes dècades. “Fa 40 anys hi havia 21.400 investigadors, hui n'hi ha 175.000. No estem volent dir que no es progressa, Espanya té centres d’investigació capdavanters al món, cosa que fa 40 anys era impensable, perquè s’ha obert a la competència internacional i ha buscat talent espanyol i estranger”, ha afegit.
Quatre vegades més investigadors valencians
A la Comunitat Valenciana hi ha actualment 15.500 persones investigadores, “una xifra que multiplica per quatre o cinc el que teníem fa 40 anys”.
Quesada ha indicat que el progrés en l’aposta per la innovació i la investigació “és un tema de decennis, com va passar amb la presència de la dona en els nostres premis, que ha crescut i enguany hi ha majoria femenina, ens alegrem sense pretendre-ho”.
El secretari de la Fundació ha fet valdre les iniciatives per a captar professionals i investigadors d’altres països que desenvolupen la seua tasca a Espanya, al mateix temps que ha indicat que les carreres científiques i l'emprenedoria “ajuden a millorar el benestar de la societat”.
No podem fer més que esperar que el següent president continue donant suport a la Fundació. Segur que ho fa, no tenim el menor dubte
Respecte a la incertesa política de la Comunitat Valenciana, el president de la Fundació s’ha limitat a dir que no té cap dubte que el futur president de la Generalitat donarà suport als guardons: “No podem fer més que esperar que el següent president continue donant suport a la Fundació. Segur que ho fa, perquè tots els presidents que hi ha hagut abans ho han fet. No tenim el menor dubte”, manifestava.
A estes declaracions, Quesada afegia que els agradaria que “s’utilitzara més” la Fundació i els premiats per a donar un “bon servei a la societat espanyola”. Ha convidat que “pregunten més” als guardonats, que després formen part de l’alt consell consultiu.
