La UV participa en el projecte del telescopi espacial ASIM

El 2 d'abril és el dia clau. A les 22.30 hores es llançarà des de cap Canaveral el coet Dragon que transportarà fins a l'Estació Espacial Europea el telescopi ASIM (The Atmosphere Space Interactions Monitor). És un projecte de la NASA i l'Agència Espacial Europea que concentra 12 anys de treballs i que ha costat 70 milions d'euros. Des de la Universitat de València, es lidera un equip en què participen científics danesos, noruecs i espanyols. Al capdavant es troba el professor d'Astronomia Víctor Reglero.

Amb el llançament de l'ASIM s'espera obtindre resposta als anomenats fenòmens violents de l'atmosfera, que es produeixen a uns 40 quilòmetres d'altura i que no es poden observar des de la Terra. Per exemple, l'esclat dels rajos gamma terrestres, unes descàrregues molt violentes d'alta energia que duren només una mil·lèsima de segon. Són fenòmens molt estranys que només es produeixen una vegada al dia. L'aportació de la Universitat de València és fonamental, perquè s'ha encarregat del disseny del sistema òptic del telescopi. De fet, som líders en la fabricació d'aquests instruments, tal com explica el professor Reglero.

El llançament a l'espai dels instruments és un dels moments més esperats i, alhora, més delicats. Els primers dos minuts són els més crítics i els més emocionants perquè hi ha molt en joc.

Tot el procés de llançament es podrà seguir en directe a través de les web de la NASA i de l'Agència Espacial Europea. Una volta a l'Estació Espacial, cal instal·lar l'ASIM en la seua ubicació, el laboratori Columbus de l'Agència Espacial Europea. Es fa amb l'ajuda d'un braç robòtic i amb eixides dels astronautes a l'espai exterior. Serà una setmana de treballs en gravetat zero. Per últim, calen dues setmanes més per a posar en marxa de manera seqüencial tots els instruments: el fotòmetre ultravioleta, les càmeres d'alta velocitat i, finalment, l'aparell d'alta energia anomenat MXGS.

Quan tot el sistema estiga en funcionament, hi ha per davant dos anys de treball d'operacions i d'anàlisi de dades. Es farà des de les universitats de Dinamarca, la de Bergen a Noruega i la de València. Al campus de Burjassot ja estan operatius dos processadors d'alta velocitat a càrrec d'un equip de joves investigadors. Al final del camí, s'espera trobar la resposta a moltes preguntes sobre les descàrregues d'alta energia. On es generen, com es propaguen i què és el que crea aquesta radiació extremadament dura, similar a la dels forats negres.

El telescopi ASIM, a l'interior del coet Dragon / Space Exploration Technologies Corp

Tempesta vista des de l'Estació Espacial Internacional / ESA / NASA