Una xiqueta apàtrida nascuda en trànsit migratori aconsegueix la nacionalitat espanyola
Gràcies a una sentència pionera de l'Audiència de Guipúscoa, Ana ja té nacionalitat i passaport, i pot accedir a tots els serveis i prestacions que això comporta
L'Audiència Provincial de Guipúscoa ha reconegut la nacionalitat espanyola d'origen a Ana, una xiqueta de set anys apàtrida fins ara, nascuda al Marroc en trànsit migratori a Espanya.
La menor, resident amb la mare a Sant Sebastià, no estava inscrita en cap registre ni tenia passaport, perquè ni el Marroc, ni el Camerun ni Espanya volien registrar-la. Així és que legalment no existia, per la qual cosa no podien donar-la d'alta en el padró de la ciutat ni accedir a serveis sanitaris o educatius.
Però el passat 11 de maig, l'Audiència de Guipúscoa va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'Advocacia de l'Estat i va confirmar la sentència del Jutjat de Primera Instància número 5 de Sant Sebastià que acordava declarar la "vulneració de drets fonamentals de la menor per estar mancada de nacionalitat" i reconeixia la nacionalitat espanyola d'origen de la xiqueta.
Aquesta sentència –contra la qual es pot recórrer davant del Tribunal Suprem– és tan important per a resoldre altres casos similars i obri una esperança per als menors que naixen en terra de ningú, explica Javier Canivel, de Zehar Euskadi.
Quatre anys sense existència legal
La menor va arribar el 2018 en una embarcació de manera irregular a Tarifa (Cadis) i resideix des de llavors a Espanya. Sa mare té nacionalitat camerunesa i està residint regularment a l'Estat, però a la xiqueta li havien denegat el permís de residència per haver nascut al Marroc mentre la mare migrava cap a Espanya. Per tant, no disposava de passaport i –legalment– no existia.
Maji, sa mare, va intentar que li reconegueren la nacionalitat camerunesa, primer i marroquina, després, però en el primer cas li la denegaren per haver nascut la xiqueta al Marroc i en el segon no va obtindre resposta mai.
Per la condició d’apàtrida a la menor li havien denegat la possibilitat de donar-se d'alta en el padró municipal de Sant Sebastià, cosa que li impedia accedir als serveis públics municipals, sol·licitar prestacions socials, tindre targeta sanitària i estar assignada a un centre d'atenció primària. Tampoc podia canviar de centre escolar, ni cursar activitats extraescolars.
Ara, gràcies a la resolució de l'Audiència de Guipúscoa, ja és ciutadana espanyola i, per tant, pot accedit a tots els serveis i prestacions que comporta ser-ho.
