Una veïna de Castelló de la Plana reclama un reallotjament en condicions per al seu fill autista

Núria Viciano i la seua família han d’abandonar la seua casa a Castelló de la Plana per les obres de l'accés ferroviari sud. Segons ha explicat Núria en declaracions a À Punt, fa uns dies van rebre un burofax d’Adif amb data i hora per a abandonar la casa aquest dimarts a les 12 del migdia, moment en què tècnics de l’empresa s'han presentat per a comprovar si la família desallotjava o no l’habitatge. 

Sa casa està enmig del traçat marcat per Adif per a l'accés sud al port de Castelló, una infraestructura estratègica per a la ciutat que s'ha trobat amb un escull, la seua vivenda. Des d’Adif volien que abandonaren la casa voluntàriament, però no ha sigut així. Núria diu que no se’n pot anar perquè l’oferta que li ha fet l’empresa, que ni tan sols té per escrit, només cobreix la meitat del preu de la casa, però que amb això ella ha de pagar la hipoteca, els advocats, els notaris i el pèrit que li l’ha taxat. I no li queden diners per a comprar una altra vivenda. “No poden donar-me dos duros i tirar-me al carrer”, afirma. 

Adif assegura que s'ha seguit el procediment habitual, que l'Ajuntament ha oferit alternativa residencial i que encetarà la via judicial, amb l’advertència de demanar-li danys i perjuís per retardar-los l’obra. Fet que Núria troba molt injust. 

El seu advocat, Cristian Fabregat, afirma que, a hores d'ara encara no saben si tenen dret o no a ser reallotjats perquè no han rebut resposta ni de l’Autoritat Portuària, ni d’Adif ni del Ministeri, ni de Renfe. Però ell considera que sí que tenen aquest dret.

Pel que fa a l'oferta de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, Núria explica que li oferiren un pis de dues habitacions per a reformar, i que la seua filla de díhuit anys i necessitat de concentrar-se per a estudiar no pot compartir habitació amb el fill d’onze amb un trastorn de l’espectre autista. Així mateix, ha reiterat en diverses ocasions que el xiquet necessita viure en un lloc tranquil, on no puga alterar-se pels sorolls del veïnat ni tampoc molestar-los quan té una crisi i es posa a cridar. Per totes aquestes raons, demana que la reallotgen en una vivenda semblant a la que tenen ara, que està adaptada a les discapacitats del seu fill.