Una tesi de l'UJI evidencia l'eficàcia dels congressos presencials davant la comunicació digital
L'estudi també constata el potencial de Castelló com a ciutat congressual per l'oratge, l'oferta gastronòmica i el cost moderat de l'estada a la localitat.
Una tesi doctoral, defensada a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló de la Plana per la ja doctora Irene Borén, demostra l'eficàcia dels congressos presencials en un món saturat d'informació digital i posa en relleu la importància d'incorporar aquesta eina de les relacions públiques en la gestió de la marca i la reputació de tot tipus d'empreses i institucions. El treball és el fruit de quatre anys d'investigació en els quals l'autora va analitzar els congressos més importants celebrats en aquesta ciutat.
El 89% dels enquestats per a la tesi doctoral de Borén destaquen el paper de les relacions interpersonals i els contactes professionals que es fan en els congressos com a principals avantatges d'aquestes trobades presencials, davant d'aquells en què els participants interactuen virtualment amb els ponents o els altres assistents. A més, el 60% dels professionals que han col·laborat en l'estudi consideren impossible que els congressos virtuals arriben a substituir els congressos tradicionals, per les experiències sensorials i personals que s'hi aconsegueixen en persona.
Borén ha explicat que el 84% dels gestors de comunicació i organitzadors d'esdeveniments reconeixen que el públic està saturat d'informació digital i que “les noves tecnologies a voltes no ajuden, sinó tot el contrari, saturen de missatges sense impacte”. En aquest sentit, aquesta professora d'Administració d'Empreses i Màrqueting de l'UJI aposta per organitzar congressos específicament dissenyats per a buscar un objectiu de comunicació i generar un gran impacte entre el públic assistent, establint així una relació duradora.
La tesi La organización y la comunicación de congresos en un mundo digital: análisis del impacto de las TIC en la gestión congresual de Castellón de la Plana analitza el potencial de Castelló com a seu congressual. La ciutat “pot consolidar-se com una destinació única per a aquest tipus de turisme”, assegura Borén. Els punts forts de Castelló per a acollir congressos, amb una mitjana de 455 assistents, són el bon oratge, l'àmplia i variada oferta gastronòmica i un cost moderat de l'estada a la localitat. Tot i així, la investigació també posa en relleu els punts febles com ara l'escassesa de monuments emblemàtics en el nucli històric i les dificultats d'accés a la ciutat, fet que genera “greus problemes a l'hora de celebrar un congrés internacional”, ha afirmat la professora.
