Una polèmica sentència rebaixa a la meitat la pena d’un violador perquè la víctima es va defendre

La decisió judicial ha provocat indignació entre les associacions de dones que la consideren inexplicable.

Imatge d'arxiu del Tribunal Suprem
Imatge d'arxiu del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem ha rebaixat la pena de presó del violador Rafael Olmos de 12 a 6 anys de presó perquè s’ha provat que la seua víctima es va defendre, tot i que es trobava sota els efectes de l'alcohol i de les drogues.

Els fets van ocórrer en 2016 en un solar de la discoteca Spook de Pinedo, però no va ser fins dos anys després que l'Audiència Provincial va condemnar Olmos a 6 anys de presó en considerar-lo el culpable de la violació. Poc després, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va elevar la pena a 12 anys perquè considerava que la jove estava en una situació d'indefensió en el moment de l’agressió sexual a causa d’haver ingerit drogues i beguda.

Aquesta setmana el cas ha arribat al Tribunal Suprem i els magistrats han declarat que no va existir eixa situació especial de vulnerabilitat ja que es va demostrar que la jove es va defendre, va patir ferides, i li va dir a l'agressor que parara.

Aquest argument ha indignat les associacions de dones víctimes de violència de gènere que el troben “inexplicable”. Denuncien que tant si una dona es resisteix com si no ho fa, la seua actuació davant la violació és, massa sovint, utilitzada per a exculpar l’agressor i, en casos com aquest, rebaixar-li la pena. 

L’associació d’atenció a les dones víctimes de violència masclista ALANNA han indicat a À Punt Notícies que estan indignades i convençudes que “és la justícia patriarcal la que jutja les dones”. Asseguren que aquest tipus de sentència “envia als homes el missatge que poden fer el que vulguen, perquè al cap i a la fi violar, matar i assassinar ix gratis”. Una situació que “seguirà així mentre els jutges i els advocats no canvien la seua forma de veure les coses”, denuncia la seua vicepresidenta, Virginia Sanchis. 

Acotar la definició de vulnerabilitat

En aquest sentit, juristes com la fiscal de Violència de Gènere, Susana Gisbert, destaquen que l’agreujant de vulnerabilitat d’invalidesa hauria d’estar millor definit per a “no donar peu a diferents interpretacions”. 

De fet, segons explica la magistrada especialitzada en violència de gènere, Lara Esteve, és el mateix testimoni de la jove explicant com la va atacar i com es va defendre el que anul·la el concepte d'indefensió. Però açò podria solucionar-se “fent una definició més acotada de la vulnerabilitat”, indica Esteve.

Cal seguir denunciant

Una qüestió en que coincideixen les tres expertes és en la importància de continuar denunciant la violència masclista i les agressions sexuals. Totes confien que sentències com aquesta no siguen una barrera a l’hora de denunciar futures situacions de violència o abús, i animen les dones que la pateixen i els seus entorns a fer-ho. 

També et pot interessar

stats