Les primeres estreles fugaces creuen el cel valencià
Encara que la nit amb millor visibilitat per a gaudir dels Perseids va ser la de dijous, les també conegudes com a “Llàgrimes de Sant Llorenç” es podran observar creuaran el cel fins al 24 d'agost
El firmament va acollir un encisador espectacle la nit d'aquest dijous, quan el rastre dels Perseids va il·luminar el cel. Enguany, és un any extraordinari per a observar les Llàgrimes de Sant Llorenç, perquè els Perseids arriben pocs dies després de la lluna nova del 8 d'agost i aquesta "pluja" s'apreciarà millor, sempre que la calitja i el cel cobert ho permeten. El millor moment per a observar la trajectòria dels Perseids van ser les últimes hores de la vesprada de dijous i les primeres hores de la matinada d'aquest divendres després d'ocultar-se la lluna, no obstant això, si l'oratge ho permet, es podran observar fins al 24 d'agost.
La velocitat dels meteors, o estreles fugaces, que creuaran el firmament aquests dies podran superar els 50 quilòmetres per segon i es pot arribar a veure més d'un centenar de meteors per hora sempre que es donen les condicions òptimes i, per exemple, estiga ras. Aquesta pluja de meteors serà visible des de tot l'hemisferi nord.
La pluja d'estreles ha deixat aquestes captivadores imatges, captades des de Titaigües (Serrans):
Per què plouen meteors?
Més enllà de les supersticions i creences que envolten les Llàgrimes de Sant Llorenç, el que els aficionats a l’astronomia podran veure fins el 24 d'agost serà un rastre de meteors perquè aquests dies de l'any la Terra travessa zones de l'espai on hi ha més meteorits. Aquestes partícules, els meteorits, són les que es desprenen de cometes o asteroides. Eixos meteorits quan entren a l'atmosfera es cremen i són els que provoquen els meteors que són visibles, habitualment de nit, encara que alguns poden arribar a ser visibles de dia.
Les estreles fugaces es produeixen quan xicotetes partícules de roca que hi ha a l'espai, normalment més xicotetes que els grans d'arena de la platja, els meteorits, entren a l'atmosfera de la Terra i es cremen amb la fricció a les capes més altes, a uns cent quilòmetres d'altura. Moltes es vaporitzen, però unes altres arriben a la superfície de la Terra.
Des de mitjan juliol fins a final d'agost, la Terra viatja per una zona de l'espai on hi ha moltes partícules deixades pel cometa 109P/Swift-Tuttle, que gira al voltant del Sol amb un període de 133 anys. Aquestes partícules, quan entren a l'atmosfera, originen la pluja dels Perseids, perquè observades al cel pareix com si totes arribaren des de la constel·lació de Perseu.
Quin és el millor lloc per a observar-los?
Qualsevol punt del nostre territori pot permetre observar aquest fenomen astronòmic tan característic del mes d’agost, sempre que siga un lloc des d’on veure el cel fosc, allunyat d’edificis, arbres o muntanyes. A més, s’han d’evitar els instruments òptics que limiten el camps de visió.
Encara que els Perseids semblen vindre de la constel·lació de Perseu, es poden veure en qualsevol part del cel. Per això, convé dirigir la mirada cap a les zones més fosques, en la direcció oposada a la posició de la Lluna si l'observació es fa abans de l'ocàs. El més còmode és tombar-se i esperar que la vista s'acostume a la foscor.
La quantitat de meteors que es veuran cada hora és molt variable. En un lloc ben fosc i amb el radiant alt sobre l'horitzó poden superar el centenar. No obstant això, el nombre de meteors observats per hora pot variar a mesura que varia la densitat de fragments que es desprenen del cometa.
