Una investigadora valenciana desenvolupa una tècnica innovadora en la lluita contra el càncer

La investigadora Pilar Baldominos desenvolupa un estudi sobre els mecanismes de defensa que presenten algunes cèl·lules tumorals per a sobreviure al sistema immune

La investigadora Pilar *Baldominos desenvolupa un estudi sobre els mecanismes de defensa que presenten algunes cèl·lules tumorals per a sobreviure al sistema immune
La investigadora Pilar Baldominos desenvolupa un estudi sobre els mecanismes de defensa que presenten algunes cèl·lules tumorals per a sobreviure al sistema immune / UPV

La investigadora de la Universitat Politècnica de València Pilar Baldominos, que actualment fa el doctorat en el Dana-Farber Cancer Institute de la Universitat de Harvard, ha desenvolupat un estudi sobre els mecanismes de defensa que presenten algunes cèl·lules tumorals per a sobreviure al sistema immune i a la immunoteràpia en el tractament contra el càncer.

El seu treball, publicat en la revista Cell, arreplega els resultats obtinguts per la investigadora gràcies a una tecnologia pionera desenvolupada per ella mateixa durant el doctorat, anomenada PADMEseq.

Aquesta tècnica es combina amb l'ús de ratolins, criats al mateix laboratori, i batejats com a Jedi. Tant PADME com Jedi són noms inspirats en La guerra de les galàxies. "Al nostre laboratori el càncer és el costat fosc i la ciència és la força", assegura Baldominos, fent referència a la popular saga de George Lucas. Combinant PADME i Jedi, s'aconsegueix marcar sota el microscopi les regions on es troben les cèl·lules que el sistema immune no és capaç de matar, per a comparar-les amb altres regions tumorals.

"Hem identificat una població de cèl·lules as tumors que són capaços de resistir la immunoteràpia" ha explicat la científica. Si bé en principi aquestes cèl·lules semblen adormides, sí que tenen capacitat de generar un nou tumor Això fa que, malgrat els esforços per evitar-ho, la teràpia contra el càncer continue fracassant.

El ratolí Jedi permet observar aquest fenomen per primera vegada, ja que els seus limfòcits estan modificats per a reconéixer una proteïna verda fluorescent quan s'introdueix en les cèl·lules tumorals. Aquest model permet aïllar "de manera inequívoca" les cèl·lules canceroses i comparar-les amb altres regions tumorals. "D'aquesta manera podem aconseguir una resolució superprecisa", ha detallat Baldominos.

Aquests descobriments podrien ajudar a seleccionar quins pacients responen millor a la immunoteràpia i serveixen per a continuar millorant les teràpies actuals. "Entendre qui són els veïns d'aquestes cèl·lules ens ajuda a saber per què la teràpia fracassa i obri noves vies a estudiar com poder revertir-ho", conclou Baldominos.

També et pot interessar

stats