Una investigació de la UV troba una trentena d'agents infecciosos en la zona dana, tots patògens per als humans
L'equip liderat per la Unitat de Parasitologia Sanitària detecta virus, bacteris i altres vectors transmissors en aigües, fang i sòls analitzades dels municipis negats el 29 d'octubre
Una investigació liderada per la Unitat de Parasitologia Sanitària de la Universitat de València (UV) ha detectat una trentena d'agents infecciosos, tots ells patògens per als humans —és a dir, que poden causar-los una malaltia—, en mostres ambientals preses d'aigües, fangs i sòls de la zona zero de la dana a la província de València durant les tres primeres setmanes des de les fatídiques inundacions. Així ho han detallat este dimecres en roda de premsa el catedràtic de Parasitologia de la UV i expert de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) Santiago Mas-Coma, la catedràtica de Parasitologia María Dolores Bargues (UV), i la catedràtica de Fisiologia (UV) Consuelo Borrás.
El treball, que s'ha publicat en la revista One Health, avalua els riscos d'infeccions individuals i epidèmies en els municipis negats amb l'objectiu de facilitar el diagnòstic hospitalari i millorar la prevenció de cara a futures catàstrofes similars. En les mostres analitzades s'han trobat, entre d'altres, virus, bacteris, protozous paràsits o amebes oportunistes, així com grups de vectors transmissors, com per exemple mosquits, flebotomins i mol·luscos. Estos microorganismes són de diferent tipus de transmissió, des de directa fins a zoonòtica, i comporten símptomes diversos en funció de la via per on entren a l'organisme, que pot anar d'oral fins a transcutània a través de ferides, entre d'altres.
La contaminació fecal, a més, ha mostrat taxes elevades procedents de fonts des d'humanes fins a animals, amb reservoris potencials com ara ovelles, cabres, porcs, èquids, gossos i gats, ha assenyalat el catedràtic Mas-Coma en una roda de premsa. L'expert ha indicat que continuaran analitzant mostres en la zona durant els pròxims dos o tres anys perquè els riscos potencials de problemes individuals o d'epidèmies "seran a llarg termini", i ha subratllat que els resultats de l'estudi donat a conéixer ara serviran per a facilitar les labors de diagnòstic en hospitals, així com ajudar en la millora d'infraestructures i protocols d'activitats de prevenció.
Per la seua banda, la catedràtica Bargues ha subratllat que el que més els ha sorprés és la "riquesa qualitativa d'agents infecciosos trobats", i ha assenyalat que en els mostrejos posteriors "pot haver-n'hi molts més".
Quant al nivell de gravetat dels agents infecciosos identificats, l'equip investigador ha destacat que "depén" de cadascun. "Alguns poden arribar a ser mortals i altres no va més enllà de provocar-te diarrea, depén dels ceps, com s'han combinat i si tenen una situació epidemiològica d'una classe o una altra", han indicat. El més freqüent en les primeres setmanes analitzades ha sigut el bacteri Escherichia coli, trobat en aigua i llot, que pot provocar diarrea i vòmits en humans. Este bacteri s'ha localitzat després d'altres catàstrofes d'inundacions en altres llocs.
